El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió , m’enviava imatges de l’església parroquial de Cornellana,
advocada a l’Apòstol Sant Pere, al terme de la Vansa i Fórnols, a l’Urgell
sobirà.
Sant Pere de Cornellana, reedificada fa un parell de segles, es construí en
part amb pedra de l’antiga capella romànica de Sant Andreu, i ara és annexa de
la parròquia d’Adraén. Amb anterioritat havia estat sufragània de Sant Climent
de Fórnols.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0622501.xml
L’església de Sant Pere és una construcció rústega de pedres unides amb
fang, amb una porta adovellada al frontis i campanar de paret de dos ulls.
Malgrat la simplicitat de les seves línies arquitectòniques externes, la
concepció interna de l'espai de l'església de Sant Pere de Cornellana és pròpia
del barroc que es construeix a la comarca de l'Alt Urgell.
Sant Pere de Cornellana té una important significació com a centre de
l'expressió espiritual d'aquesta localitat des de començaments del segle XIX,
substituint l'anterior temple romànic relativament apartat del nucli de
població. D'aquesta funció se'n deriva un notable protagonisme des del punt de
vista socioeconòmic, vinculat a la seva privilegiada posició en l’endreçament
de les relacions econòmiques generades al voltant de la gestió de les rendes
eclesiàstiques. En aquest sentit, cal destacar l'existència d'un carner d'obra
per dipositar-hi el producte del delme eclesiàstic en una estança de la part
posterior de l'església.
A.Moras , Antonio Moras
Navarro,q.e.p.d, fotògraf de Patrimoni,
i llicenciat en història medieval, retratava l’any 1983, “Vista frontal de
l'església i el seu entorn.”
El Jordi Vila Juncá retratava
l’edifici que havia aixoplugat l’escola pública de Fórnols.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/05/teniu-dades-de-ledifici-que-aixoplugava.html
El patrimoni vinculat a l’educació ha patit – i pateix – una desinformació
sistemàtica arreu de Catalunya, un efecte més de l’ombra sinistra de la
dictadura franquista, que cobreix la memòria col·lectiva com explicàvem a “lainèrcia perniciosa “ :
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/la-inercia-perniciosa-flagel-de-catalunya/
No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu
vosaltres, quedarà per fer.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada