dilluns, 27 de març del 2023

ERMITA DE SANTA BARBARÀ. DAS. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA

   El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


Avui estic a 1 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


El Vicent Miralles Tortes , publica una fotografia de Santa Bàrbara de Das, els terrenys on s’ubica l’ermita foren donats al poble de Das per part de la família Pich l’any 1900. I la construcció de la mateixa, va córrer a càrrec dels veïns del poble, alguns aportant diners, altres aportant jornals de treball per a la construcció de la mateixa7


L’ermita de Santa Bàrbara és a la sortida del nucli de Das a l’antiga carretera que connectava aquest nucli amb el d’Urús. Ara aquesta carretera queda al costat i per sota de la C-16 que porta de Puigcerdà al Túnel del Cadí. Al municipi de Das hi ha antigues explotacions mineres de lignit al nucli de Sanavastre, primer en galeria i posteriorment a cel obert; i de manganès en galeria a la zona de Coma Oriola a la muntanya de la Tossa. La mineria va ser al llarg del segle XX una activitat econòmica important en el municipi i testimoni d’aquesta és l’existència de l'ermita  de Santa Bàrbara, patrona dels miners.


 

Ermita d’una sola nau amb sostre de fusta i l’altar en hemicicle. A cada costat de l’altar s’obre una petita finestra de mig punt, així com als costats de la porta i una damunt.

 


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7692


A considerable alçada, s’aprecia una aresta al llarg de la paret. El campanar s’aixeca damunt de la porta en forma d’espadanya senzilla. La porta és de mig punt molt senzilla. La inscripció que hi ha a la porta, sobre llosa calcària de color vermell, indica la data de 1902, per la qual cosa hom creu que aquesta ha de ser la data de la seva construcció o de la darrera remodelació.

 

Es tracta d’un edifici amb una única nau de planta rectangular capçada per un absis semicircular, orientada nord-sud. La nau és coberta per llosat a doble vessant. La porta, obert al sud és d’arc de mig punt i està flanquejada a banda i banda per dues petites finestres també d’arc de mig punt. A sobre de la porta trobem un ull de bou. Totes les obertures estan emmarcades amb dovelles fetes de roca calcària. La façana és rematada per un campanar d’espadanya fet de maó massís on es troba la campana. L’absis té una petita finestra central de mig punt. El material constructiu és pedra local calcària disposada de forma irregular sobre un sòcol fet de grans carreus de calcària vermella de la zona. 



Excepte la façana tot l’edifici està arrebossat.


Com és mal costum- l’ombra del feixisme és allargada- cap dada de l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com