dissabte, 8 de febrer del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ADRALL, ADVOCADA A LA PURISSIMA CONCEPCIÓ DE LA VERGE MARIA. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ.

 

Llegia de l’església parroquial d’Adrall, advocada a la Puríssima Concepció de Maria, mal dita Santa Maria per la influencia herètica de l'església ESPAÑOLA:   Església d'una sola nau, capçada a migdia per un presbiteri de planta quadrangular i coberta amb volta de canó, que s'obre al mur de la nau a través d'un arc de mig punt. La nau és coberta amb dos trams de volta de canó amb llunetes, separades per un arc toral perllongat sobre els murs de la nau per dues pilastres de secció rectangular. La volta arranca d'un fris motllurat de guix que recorre tota la llargària de la nau per tots dos costats.

 


Actualment, a la nau s'obren dues capelles laterals que ocupen el tram adjacent al presbiteri. Es tracta de dos espais de planta quadrangular i coberts amb volta de canó. Antigament, el tram nord de la nau s'hi havien obert dues capelles del costat de llevant es va veure afectada per la construcció del campanar, ja que acabà acollint l'accés a aquesta estructura. L'interior d'aquesta capella presenta l'arrencada d'un mur de perfil circular, construït amb grans carreus i cobert amb tres capes d'arrebossat, que podria tenir a veure amb la desapareguda església romànica: hi ha una hipòtesi que podria tractar-se de l'antic absis. D'altra banda, la capella lateral del costat de ponent és totalment diferent de la resta, ja que s'obria originàriament a la nau a través d'un arc rebaixat i la capella, en aquest cas, era coberta amb volta de creueria.

Ens agradarà rebre imatges  l'email castellardiari@gmail.com  del interior de la nau  que segon llegia està parcialment arrebossada; la pedra vista la trobem bàsicament als murs laterals i als frontals dels arcs que donen accés a les diferents capelles. Als peus de la nau, en alçada, hi ha un cor de fusta que ocupa tota l'amplària de la nau. També si fos possible ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs

Pel que fa a les obertures, a part de la porta d'accés del temple, l'església de la Purificació presenta una finestra de doble esqueixada al mur de ponent del presbiteri i dos ulls de bou: un que s'obre a la façana de ponent i l'altre a sobre de l'obertura del presbiteri.

L'exterior del temple va ser reformat l'any 2008. En el moment actual, les façanes exteriors presenten un revestiment de pedra llosenca i cantoneres de granit. La façana de ponent presenta la porta d'accés al temple, en arc de mig punt adovellat, i l'esmentat ull de bou circular en alt. Així mateix, quatre contraforts recorren en vertical bona part de la façana, que és coronada per una coberta de pissarra a doble vessant.

L'angle nord-oriental de la nau presenta un campanar de torre construït de la dècada de 1940 en substitució de l'anterior que fou enderrocat en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats  pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República , l’actual  és d'aparença robusta, de secció quadrangular i amb tres finestres en arc de mig punt obertes a cada vent, al pis superior. El campanar té una coberta a quatre vessants.

L'actual església d'Adrall respon a un estil barroc molt modificat al llarg dels anys per contingències diverses. Probablement és una obra del segle XVIII a excepció de la torre del campanar que fou construït poc abans de mitjan segle XX, ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email castellardiari@gmail.com

 Els paraments de les cases veïnes de l'actual església -que queden fora de l'objecte de l'actual expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès local- presenten uns carreuats que indiquen la seva pertinença a l'antiga església romànica la qual presentava una orientació diferent de l'actual.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-dadrall-ribera-durgellet

No ens cansarem de recordar que  el Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.


L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.