https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-corneli-daramunt-el-pont-de-claverol
Ermita situada dalt del cim de la Muntanya de Sant Corneli, on s’hi
venerava justament aquesta advocació.
Durant molts anys aquesta capella ha servit de refugi per als qui han
passat per aquest lloc.
Fins fa poc encara tenia la xemeneia que hi havia instal·lat un pastor per
a l'estufa que li permetia d'escalfar-se en aquest ventós i fred indret.
Ran de la façana de ponent hi ha les restes d'una gran creu de ciment armat
que hi van instal·lar els franquistes l'any 1939, poc després d'acabar els enfrontaments
del Front del Pallars, on assolia la “ glòria criminal “ Antonio Sagardía Ramos (Zaragoza, 5 de enero
de 1879-Madrid, 16 de enero de 1962)
La Creu “ blasfema” , va caure al cap de poc temps a causa d'una forta
ventada. Déu té bona memòria.
Quan hi havia gent a la comarca i la religió catòlica era practicada de
forma majoritària, hi havia la tradició
de pujar-hi des d'Aramunt el 16 de setembre, per la festa del sant.
https://www.guimera.blog/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/
El que fou Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), esdevé gegantina davant les actituds i – aptituds – de la mal dita Conferència Episcopal Española [ cal fer esment que avui, com en els darrers dies de Vidal i Barraquer en terres catalanes, hi ha una fortíssima divisió en el clergat, i que tornen a ser majoria els de LA IGLESIA CATOLICA REFORMADA DE ESPAÑA, als que des de la Santa Seu se’ls ha desautoritzat ‘urbi et orbe’ per la seva alienació política ].
En el primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) defensà la separació de l’Església, i de l’estat, i aconsegueix mantenir la llengua catalana com a vehicle d’expressió, de predicació i de catequesi.
En l’adveniment de la Segona República Espanyola acatà el nou règim «com a producte de la voluntat popular, lliure i pacífica».
Amb el mateix argument manifestava el seu reconeixement a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1934.
Oposat als revoltats a la II República Espanyola, no acceptà la bel·ligerància de la jerarquia de l’Església a favor del bàndol facciós, malgrat això i per salvar la seva vida, des de la Generalitat de Catalunya el van fer partir cap a l’estranger embarcant-lo en un vaixell italià que hi havia atracat al port de Barcelona.
Des de l’exili es negà a signar la carta col·lectiva de l’episcopat espanyol de l’1 de juliol de 1937 de suport al general Franco, això li comportaran la prohibició de retornar a la seva seu tarragonina, a la que no renuncià mai malgrat les pressions governamentals.
http://carpetashistoria.fahce.unlp.edu.ar/carpeta-2/fuentes/fascismo-y-nazismo/copy_of_fuente-7
Les seves restes tornarien a Tarragona desprès de la mort del sàtrapa.
Dissortadament la seva previsió pel que fa a la pràctica religiosa s'ha acomplert, el franquisme va ser l'època de les " vaques grasses " per a l'església catòlica, i des del final de la dictadura, sense cap previsió quan al seu final, començava l'època de les " vaques famolenques " .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada