Llegia de l’església de Selvanya, advocada al protomàrtir Sant Esteve, al
terme de Ribera d’Urgellet, a la comarca de l’Urgell sobirà, a la Vegueria dels
Pirineus, edifici és d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per un
arc toral, i acabada a llevant amb un absis semicircular que s’obre per un
doble plec en degradació.
A la façana de ponent hi ha una finestra en forma de creu, tapada en part per un gran contrafort que es construí en època recent. Al mur de migdia s’obren dues finestres, una de doble esqueixada i una altra de forma rectangular, oberta posteriorment. Una quarta finestra s’obre al centre de l’absis i és d’una sola esqueixada. La porta, adovellada, s’obre al mur de ponent i és descentrada respecte de l’eix de la nau.
A més del contrafort que desfigura la façana hi ha un segon contrafort al mur de migdia, també de proporcions considerables. La construcció d’aquests contraforts devia ésser motivada per lesions aparegudes en l’estructura de l’església, i que en devien amenaçar l’estabilitat.
Sobre el mur de ponent se situa el campanar, format per una espadanya de dos ulls.
L’aparell exterior de l’edifici és de carreus, senzillament escairats i disposats formant filades irregulars, però força uniformes. En el mur nord, en l’angle nord-est, hi ha unes filades d’opus spicatum perfectament integrades en el parament del mur. El parament del campanar conserva parcialment un arrebossat que pot ésser original.
L’interior del temple presenta els seus murs
totalment recoberts d’un enguixat de poca qualitat i en molt mal estat.
Als peus de l’església, entre el mur de ponent i l’arc toral, hi ha un cor de construcció posterior a l’església. Tanmateix en l’angle nord-oest hi ha una fornícula excavada en el mur, feta per allotjar-hi una pica baptismal de forma troncocònica.
La presència de la filada en opus spicatum dóna una certa singularitat problemàtica a aquest edifici, per altra banda molt senzill, i perfectament assimilable dins les formes de l’arquitectura rural del segle XII. L’existència de tecnologies arcaiques com l’opus spicatum en aquest tipus de construccions no s’ha d’entendre com un signe d’antigor sinó com la persistència de determinades formes fora del seu temps propi.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-de-selvanya-ribera-durgellet
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15734
Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com
La incúria i l'abandó del Patrimoni històric de Catalunya, s'expliquen ÚNICAMENT per l'odi visceral d'alguns col·lectius del REINO DE ESPAÑA vers Catalunya i els catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada