El santuari de la mare de Déu de Colobor és una ermita situada a la serra
del Montsec d'Ares, al municipi d'Àger. Aquest santuari era propietat de
l'antic Castell de Colobor i es va construir a sobre l'arbre on es va trobar la
imatge de la verge. Annex a l'església es va construir un hostal, ja que per
aquell indret s'hi accedia al coll de Colobor, una de les principals vies de
comunicació entre la Vall d'Àger i el Pallars. Amb el pas del temps i la
creació de nous camins i noves vies de comunicació, l'hostal es va abandonar,
fins que el 1964 es va inaugurar un refugi que finalment també acabà abandonat.
Actualment el santuari resta totalment en estat d'abandó.
https://fundacioarnaumirtost.cat/wp-content/uploads/2022/02/ermites-i-capelles-.pdf
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-la-mare-de-deu-de-colobor-ager-la.html
Ermita, actualment abandonada, situada al Montsec d’Ares, a unes dues hores
a peu de la vila d’Àger. Fou en origen l’església del vilatge de Colobor,
desaparegut al segle XIV arran de la pesta negra. El lloc de Colobor és
documentat des de l’any 1101, en què es menciona el camí de Colobor en l’acta
de consagració de Sant Nicolau d’Àger. La primera referència sobre l’església
de Santa Maria de Colobor es troba en el testament de Bernat de Colobor, castlà
o senyor de Colobor, de l’any 1164.
Al segle XIV ja havia esdevingut una ermita, dependent de la parròquia de
Sant Vicenç d’Àger.
L’edifici actual és dels segles XVI-XVIII, ha sofert diverses
restauracions, i s’integra en un gran casal que fou durant temps una
hostatgeria. Al principi, la capella era dedicada a santa Maria, i des del
segle XIV hi existí també un altar dedicat a sant Roc. S’hi anava el dilluns de
Pasqua Florida i antigament el dia 16 d’agost, festivitat de sant Roc.
Es conserva procedent d’aquesta
església una marededéu del segle XIV, com també un retaule del principi del XVI
dedicat a sant Roc i un altre del mateix segle XVI dedicat a la Mare de Déu. Aquests
retaules són ara al Museu Diocesà de Lleida.
El sostre demogràfic d’Àger s’assolia al cens de 1857 amb 2830 ànimes, es
tancava l’exercici 2024 amb 602 habitants de dret, eufemisme que amaga el fet
que els habitants “ reals” poden ser força menys
Només l’odi visceral vers Catalunya per part del REINO DE ESPAÑA explica l’abandó
del Patrimoni històric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada