https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-genis-ribera-durgellet
Llegia; edifici és d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat, acabada a llevant amb un absis semicircular, que s’obre a la nau per un doble plec que forma la degradació. Les voltes arrenquen d’una senzilla motllura aixamfranada, que recorre la part alta dels murs.
Al mur de ponent s’obre la porta en arc adovellat, molt senzilla, descentrada respecte de l’eix de la nau.
Al mateix mur, per sobre la porta, però centrada, hi ha una finestra en forma de creu. L’edifici té dues finestres més, de doble esqueixada, una a l’absis i una altra al mur de migjorn, prop de l’absis.
L’aparell és de carreus de gres rogenc, senzillament escairats, que formen filades força regulars.
Algunes parts de l’exterior de l’edifici conserven part del seu arrebossat, probablement original.
L’interior, en mal estat, està enguixat i amb restes de decoració pictòrica molt simple. El repicat d’algunes de les seves parts permet veure l’aparell, que té les mateixes característiques que el parament exterior, en el qual destaquen elements com la finestra absidial, a la cornisa, feta de pedra tosca.
L’enguixat que cobreix la nau impedeix de comprovar si aquesta particularitat constructiva es fa extensible a la resta de l’edifici.
Per les seves característiques tipològiques i constructives, es pot adscriure perfectament a les formes rurals de l’arquitectura del segle XII, potser en un moment ja avançat del segle.
En la dècada dels anys 50 i 60 del segle XX l'església serví de refugi als contrabandistes, els quals probablement en van reparar teulada.
https://salvem-tost.blogspot.com/2009/10/sant-genis-de-tora-de-tost.html
La retratava A. Moras, l’any 1984
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15736
Hem demanat a Patrimoni Gencat – que no fa constar A. Moras, en la llista d’autors - , a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,.., dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà; no en sabem res, i necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.
Em deixaven un comentari; l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d,
Agrairem infinitament la tramesa a l’email castellardiari@gmail.com de qualsevol dada biogràfica de l’Antonio Moras Navarro, al que li deu la comarca de l’Urgell sobirà un reconeixement explícit per la gran tasca que desenvolupava en l’àmbit del Patrimoni històric.
El cens de 1857, per a la totalitat de termes ara afegits a la Ribera d’Urgellet, consten 2591 ànimes, les darreres dades de l’any 2024 expliquen que hi havia 965 habitants de dret, eufemisme que amaga el fet que sovint el nombre d’habitants “ reals” és sensiblement menor.
Només l'odi visceral vers Catalunya explica l'abandó del Patrimoni Històric per part del REINO DE ESPAÑA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada