Fa forca anys, quan encara recorria
Catalunya amunt i avall, tenia ocasió
de fer una xerrada amb un terrissaire de Verdú, que m’explicava tots els models
de càntirs o “sillons”, l’entrada d’un
persona ens feia interrompre la conversa,
es tractava d’un metge que cercava un regal “ original “ per als
assistents a un Congres de Medicina que es faria a Barcelona, el terrissaire li ensenyava tots els models de càntir – en feien
de mida petita - , i el client arrufava el nas, no se, això potser,.., em va semblar oportú
entrar en la conversa i recordar que si
més a Catalunya , teníem l’anomenat "càntir del malalt" (o càntir de
llit) una peça tradicional de la terrissa catalana dissenyada específicament
per a l'ús de persones malaltes, convalescents o enllitades, una peça de ceràmica
utilitària que va ser molt comú a les
llars i als hospitals de Catalunya durant els segles XIX i principis del XX,
abans de la popularització dels vasos de plàstic o de vidre amb palletes.
la seva morfologia està completament adaptada per facilitar l'acció de
beure aigua sense haver d'incorporar-se del llit , es fabricava amb terrissa),
fet que permetia mantenir l'aigua fresca de manera natural gràcies a
l'evaporació a través de les parets de l'atuell.
Forma aplanada o el·líptica: Està pensat per reposar de costat sobre la
tauleta de nit de manera estable o, fins i tot, per poder-se col·locar
directament sobre el llit sense el risc que rodi i vessi l'aigua.
Galet inclinat o corbat: El broc fi per on es brolla l'aigua (el galet) té
una inclinació pronunciada cap amunt o cap a l'exterior. Això permet que el
malalt pugui acostar-se'l a la boca i beure mentre està completament estirat de
cap per amunt o de costat
Nansa ergonòmica: Sol tenir una nansa adaptada per ser agafada fàcilment
amb una sola mà, sovint per persones que han perdut part de la seva força a
causa de la malaltia.
El client que es va identificar com a metge, li va dir al terrissaire si li
podia facilitar 500 peces en un termini breu. El terrissaire li va dir que no
en tenia tants en existència, i que li caldria fer un gran esforç per atendre
la seva comanda, , pel preu cap problema va ser la resposta del metge, i van
tancar el tracte.
M’acomiadava del terrissaire al que se li aixecava feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada