El primer de tots va nàixer justament un dia 6 de gener de l’any 1.910, amb els anys, seria el meu pare, i també el meu millor amic. Tinc plena consciència de ser únicament una anella més en aquest infinita cadena que es la humanitat, em sento enllaçat fortament amb les anteriors, i les posteriors.
El meu pare, també Antonio de nom, em va ensenyar sobretot a ser un home íntegre, això a ell en el seu moment li va comportar greus problemes, però en el meu record, sempre està clara la seva resistència a qualsevol abús, fos qui fos, el qui el dues a efecte. S’estimava – diria quasi que al mateix nivell - al país – Catalunya , que a la família, i també, també em va encomanar aquest rauxa.
Al meu torn, amb la col·laboració de la meva esposa, sóc pare de dues filles, la Montserrat i la Núria, i més enllà de poder-los donar estudis superiors, he procurat transmetre’ls el que penso son valor bàsics, la integritat personal i l’amor a Catalunya.
Avui, la Montserrat ja ens ha fet avis, l’Oriol i la Júlia, ens acompanyen al nostre tradicional esmorzar de Reis, on degustem – tots junts - un cop l’any la xocolata desfeta, amb pa torrat, xurros i pastes; avui dia 6 de gener de 2.008, com dissortadament fa uns anys només ens faltava el meu pare.
Els meus regals millors estaven compartint la taula, la mare, els sogres, els gendres, les filles, els nets, i l’esposa que fa més de 31 anys s’ha convertit per a mi en la companyia més preuada .Li dic poc però.
Amb tot, com cada any, també m’han deixat un pijama, i uns tirants – sembla que veuen clar que ja em cauen els pantalons - ; els agraeixo sobretot el regal – un any més – d’aquest esmorzar típic, preludi d’un esclat d’alegria quan els menuts obren els paquets d’on sorgiran, cuines, vehicles, nines, jocs de taula , i cada cop més joguines electròniques; fruita del temps !
Puc deixar ja escrita la meva carta per l’any 2.009. Que ens tornem a trobar tots en bon estat de salut, en l’esmorzar de Reis !
© Antonio Mora Vergés
El meu pare, també Antonio de nom, em va ensenyar sobretot a ser un home íntegre, això a ell en el seu moment li va comportar greus problemes, però en el meu record, sempre està clara la seva resistència a qualsevol abús, fos qui fos, el qui el dues a efecte. S’estimava – diria quasi que al mateix nivell - al país – Catalunya , que a la família, i també, també em va encomanar aquest rauxa.
Al meu torn, amb la col·laboració de la meva esposa, sóc pare de dues filles, la Montserrat i la Núria, i més enllà de poder-los donar estudis superiors, he procurat transmetre’ls el que penso son valor bàsics, la integritat personal i l’amor a Catalunya.
Avui, la Montserrat ja ens ha fet avis, l’Oriol i la Júlia, ens acompanyen al nostre tradicional esmorzar de Reis, on degustem – tots junts - un cop l’any la xocolata desfeta, amb pa torrat, xurros i pastes; avui dia 6 de gener de 2.008, com dissortadament fa uns anys només ens faltava el meu pare.
Els meus regals millors estaven compartint la taula, la mare, els sogres, els gendres, les filles, els nets, i l’esposa que fa més de 31 anys s’ha convertit per a mi en la companyia més preuada .Li dic poc però.
Amb tot, com cada any, també m’han deixat un pijama, i uns tirants – sembla que veuen clar que ja em cauen els pantalons - ; els agraeixo sobretot el regal – un any més – d’aquest esmorzar típic, preludi d’un esclat d’alegria quan els menuts obren els paquets d’on sorgiran, cuines, vehicles, nines, jocs de taula , i cada cop més joguines electròniques; fruita del temps !
Puc deixar ja escrita la meva carta per l’any 2.009. Que ens tornem a trobar tots en bon estat de salut, en l’esmorzar de Reis !
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada