dimarts, 1 de gener de 2008

A la recerca d'un Castell o Qal'at.


El castell o Qal’at àrab no era inicialment gaire més que una torre massissa, de planta quadrada o rodona al damunt d’una roca estratègica o una punta de muntanya , protegida de vegades amb un mur. En aquest tipus d’edificacions no s’usaven pas sempre la pedra i la calç en tota l’estructura sinó que en molts casos aquesta es completava amb parets de tàpia i amb uns aparells de fusta anomenats tapieres. En algun cas – això serà l’objecte de la nostra recerca – feien uns forats i/o ancoratges a la roca, per col·locar-hi les fustes sobre les que construirien una plataforma que els permetia augmentar el radi d’observació, alhora que els aïllava de la fredor i/o la humitat de la pedra nua.

Farem aquesta recerca nosaltres – i vosaltres també si us sembla interessant – en primer lloc pels espais propers on està documentada l’existència d’un Castell; en la zona de l’Alt Vallès, sense cap resta que doni testimoni, tenim Rocamur, més coneguda per tothom com la màquina de tren; en la comarca veïna del Moianès entre d’altres el Castell de Rodors [originàriament Roldor, derivat justament de la planta d’aquest nom ], en quin setial no vàrem trobar cap evidència que ens permeti afirmar la hipòtesi formulada en l’anterior paràgraf; més enllà, ja en terres de nyerros, la recerca la concentrarem al voltant de la Costa del Castell, en l’esperança de confirmar la ubicació del que el 21 de març del any 908 apareix documentat com Castell d’Oristà i desapareix de la documentació – i sembla que de la faç de la terra - a les acaballes de segle XII.

Fèiem recentment un viatge al Lluçanès, amb l’objectiu únic de recollir la darrera imatge de les restes de la torre del Castell de Sacirera – actualment masia la Cirera – dins del terme de Sant Feliu Sasserra.

El país a despit de molts paisans, guarda en la toponímia el record de les aportacions fetes per les successives civilitzacions; la presència àrab és sens dubte la mes aclaparadora quan al seu nombre; des del nom mateix de la capital de la Terra Ferma , LLEIDA, de la [ larida ] àrab, fins la darrera població VIN, BENI, CALA, Vinaixa, Benicarló, Calafat; sense oblidar-nos dels : Mafumet ; Mediona, Alforja, Arbeca , Mussara o Mussarra, Súria, Serraïma, Balaguer,......; tinc el costum de limitar a un foli, les meves exposicions i en aquesta ocasió, i a aquest fi – recollir i deixar constància escrita de la presència àrab a Catalunya – superaria el meu espai amb escreix.

No voldria però minimitzar la importància del món iber i pre-roma al nostre país, aquí únicament una pinzellada : Oristà, Olost, Olot, Oris [ curiosa la presència constant de la O, de segur que no és casual, oi ? ], Cardona, la darrera ciutat que va rendir les armes en la guerra de 1.714, i va fer-ho mitjançant la signatura d’un armistici, és l’exemple més clar d’aquesta toponímia quin sentit últim no han pogut resoldre – encara – els nostres etimòlegs. I s’ha de dir, amb la boca grossa que a Catalunya hem tingut els millors del món.

Intentarem prosseguir aquest any 2.008, en la tasca de donar a conèixer la Catalunya real; l’actual, allà on encara sigui possible ; i la que s’ha destruït amb la complicitat per acció o per omissió de tots plegats , Autoritats democràtiques incloses .

© Antonio Mora Vergés