dissabte, 5 de gener de 2008

Pregar






No trobareu gaire informació quan al significat precís d’aquest mot. Tothom però, fins els agnòstics i/o ateus, en alguna ocasió hem pregat; l’ajuda d’algú, una resolució, una resposta; els creients també un miracle, allò que hom no pot esperar previsiblement que succeeixi. I també tots en alguna moment hem agraït; l’ajuda rebuda, la resposta amatent, el consol d’un amic; els creients també que finalment succeís allò que hom no pot previsiblement esperar.

Tinc el costum de començar el dia fent una pregaria molt coneguda, el parenostre , en la que m’he permès fer-hi alguna modificació; enlloc de : així com nosaltres perdonem als nostres deutors, dic ; ajuda’ns a saber perdonar als nostres deutors. El canvi únicament en el supòsit de cantar aquesta oració, implica diferència, feu la prova.

Venim d’un conreu sistemàtic de l’odi que lluny de disminuir s’incrementa, com a conseqüència directa de la major interacció entre persones de diferents races i/o creences. No serà fàcil reduir o invertir aquesta tendència, que amb la boca grossa, pregonen abastament molts dels nostres polítics.

Aquesta insistència meva quan a demanar, ajuda’ns a saber perdonar als nostres deutors, parteix d’un plantejament egoista, quan existeix un odi intens, visceral, quasi físic, la vida esdevé difícil; no hi ha altre tema ni qüestió que l’odi i l’objecte [llengua, persona, cultura] que elgenera !

M’agrada tenir a la meva memòria quan faig la pregaria; a la persona coneguda que pateix una malaltia i/o una aflicció; als grans i als petits de la família, en tant que més desvalguts; a tothom que conec i estimo, però també als que no estimo, justament perquè no els conec.

Entenc que donar gràcies és el mínim que podem fer; per la vida que tenim, per la família, pels amics, també pels enemics; ¿que faríem sense ?. De vegades agrair costa, no únicament a Déu, sinó també als altres éssers com nosaltres. ¿ Dius gràcies a la teva esposa, al teu fill, al teu germà, al teu amic , al company de feina ?

Això no fa canviar les meves conviccions polítiques, ni fa tampoc - malgrat que sempre ho demano – que controli millor aquest caràcter meu , que en ocasions es manifesta amb un geni extemporani.

Quan tinguis la teva pregaria, no tots som cristians, ni fins creients. Segueix tu també aquestes pautes tant senzilles. Segur que t’anirà bé !

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: