dimarts, 22 de juny de 2010

SANTA MARIA DE L’ESTANY. MOIANÈS.BAGES

M’arribava fins al Moianès per recollir imatges del conjunt arquitectònic de Santa Maria de l’Estany, format per l’església, el claustre i diverses dependències que es troben al voltant d’aquest últim, on ara s’hi aplega un museu, amb peces diverses.

La restauració del conjunt va començar a finals del segle XIX, però les actuacions més decidides es van fer a partir del 1931. Van afectar, bàsicament, l’església i el claustre.









L’església és de nau única amb transsepte. Té una capçalera formada per un gran absis central (el de la nau) i dos absis menors, oberts al creuer. A l’encreuament del transsepte i la nau hi ha una cúpula semiesfèrica. Cal esmentar que els absis laterals són producte de la restauració, i que passa el mateix en molts altres elements, com ara les voltes.







Recollia una imatge de la Mare de Déu de la Llet.

Demanava permís per retratar el claustre, i explicava que penjaria les imatges a la pàgina coneixercatalunya.blospot.com, que està participant ara a : http://www.premisblocs.cat/bloc/395# , i en faria la tramesa – també – a manresainfo.cat, el Diari Digital del Bages, per la seva publicació a la secció DIVULGAR EL BAGES. M’expliquen que cal demanar permís al Bisbat. El Josep Salvany i Blanch, ho retratava l’any 1.924, reprodueixo una de les seves imatges, custodiades avui per la Biblioteca de Catalunya


Es tracta d’un element de planta pràcticament quadrada, té nou parelles de columnes a cada cantó. Als angles s’hi han disposat ara quatre conjunts de cinc columnes, producte de la restauració. El conjunt està format, doncs, per setanta-dos capitells, a més dels situats als vèrtexs.

Santa Maria de l’Estany va impulsar la creació, o reforma, d’altres comunitats, com ara Sant Celoni (1088), Sant Pere dels Arquells (1100), Sant Joan de les Abadesses, Sant Llorenç del Munt (1127), Lluçà (1192), Santa Maria de Manresa, Sant Tomàs de Riudeperes, Santa Maria de Manlleu, Sant Salvador d’Arraona (1185), Caselles (1221)... El 1264, la canònica obtingué el títol d’abadia.








El 1364, Santa Maria de l’Estany va vendre molts dels seus béns per adquirir el terme d’Oló, amb la radical oposició dels seus habitants, que van aconseguir reunir el capital necessari per a la seva recompra. La situació d’enfrontament que s’havia generat, va assolir el seu màxim nivell l’agost de 1395, quan el monestir fou assaltat i incendiat. La destrucció fou de tal magnitud, que la comunitat es va veure obligada a dispersar-se. No fou fins el 1.436 que per mediació del bisbe de Vic, es produí el retorn de la comunitat a l’Estany. La casa però, estava en ruïnes i, a més, va patir els efectes del terratrèmol del 1448, que va fer caure part de l’església. Els esforços d’una reduïda comunitat de reconstruir el conjunt monàstic, no van poder superar els efectes de la greu situació econòmica i el desgovern des de 1.467 d’abats comendataris [Dit de qui rebia la guarda, l'administració i el govern d'una diòcesi, una església, una abadia o un benefici eclesiàstic a títol de comenda]



.



El lloc fou secularitzat el 1592, el títol de col•legiata es va mantenir fins el 1775, quan va passar a parròquia.

Poseu a la llista de llocs per visitar l’Estany, us sorprendran els plàtans que fan ombra a la carretera, i per descomptat el conjunt magnífic de Santa Maria de l’Estany.

Ah!, si feu fotografies del claustre envieu-me’n alguna a coneixercatalunya@gmail.com

Gràcies per endavant.

© Antonio Mora Vergés

http://www.premisblocs.cat/bloc/395#