Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània : la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)* Autor Joaquim Maria Puigvert i Solà, (1959-)
Anàvem trobant algunes dades :
Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)
Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930
Francesc Vidal Palmada ( 1.894 – 1958 )
Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)
Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )
Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)
Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)
Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)
Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)
Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)
Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)
Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),
JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)
FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).
Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)
Narcis Giró Serrallach (Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de 1939 )
Mossèn, Pere Bosch i Ferran( 1888 – 1945.)
Patrimoni Gencat explica que la masia apareix esmentada l'any 1320, segons la dada recollida
per Mossèn Constant - ens agradarà tenir noticia de nom, cognoms, lloc i data
de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmal.com -, la estructura de
l'estàtua de Sant Narcís i del portal són del segle XVIII, d'estil abarrocat. Segons la tradició, l'edifici va pertànyer a
la confraria de Sant Narcís de Girona.
La torre ha estat reparada.
Les rajoles de l'entrada varen ser substituïdes al segle XX.
https://cecbanyoles.cat/coneixer-el-pla-de-lestany-esponella/
Jaume Butinyà i Granés (Banyoles, 1906 - 1993) i Francesc Figueras de Ameller (Banyoles, Banyoles, 1902-1992), a l'un i altre, glòria i honor , retrataven :
Vista general de Can Bofí de la Torre
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6305/rec/53
Portal de Can Bofí de la Torre amb escultura religiosa i enrajolat
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5932/rec/43
Angle de la casa Can Bofí de la Torre al Veïnat Martis
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5667/rec/2
Al Pla de l’Estany i en molts indrets de Catalunya, la tasca documental de l’equip del Fons Estudi de la
Masia Catalana, ha deixat una
petitíssima activitat, que possiblement es pot explicar o així ho intuïm
nosaltres, com el resultat d’una tasca destructiva duta a terme per la
dictadura franquista, està clar que la omissió dels cognoms materns i del lloc
i data de naixement i traspàs dels fotògrafs, formava part d’aquell pla
sinistre.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/pla%20de%20l'estany
La masia, entesa com una Unitat de Producció que garanteix la subsistència autònoma d’una família, apareix entre el segles IX – X.
La Pubilla o l’Hereu, rebien la masia amb l’obligació de mantenir-la i lliurar-la, quan arribes l’hora als següents Pubilla o l’Hereu.
Se’ls ensenyava a estalviar en els anys bons, per poder superar els anys dolents, i ens circumstàncies excepcionals, tenien la possibilitat de vendre a “ carta de gràcia “ la part que calgués. La venda a “ carta de gràcia “ – que encara és possible a Catalunya – establia un llarg termini, en el que el venedor, podia recuperar la part venuda, pel mateix preu que havia rebut.
Aquest plantejament quasi angelical, no resistiria els embats de la realitat; si el bon Déu – cap organisme humà voldria fer-ho – repartís tots els bens de forma igualitària, abans d’arribar la nit, alguns no tindrien res, i altres acumularien molt més del que necessiten.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
L'Ermessenda de Valrà, ja aconsellava ; Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada