dissabte, 20 de gener del 2024

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PAMPA, ADVOCADA A SANTA MARGARIDA. CASTELLAR DEL LA RIBERA. EL SOLSONÈS

 

Jan Martin, publica fotografies de la que havia estat església parroquial de Pampa (a vegades també apareix escrit Pampe)  una entitat de població del municipi de Castellar de la Ribera a la comarca del Solsonès, advocada a Santa Margarida. Un dels seus fills il·lustres va ser Bernat de Pampa, paborde de la catedral de Solsona, que va ser qui va contractar l'escultor Gilabert de Tolosa, autor de la imatge romànica de la Mare de Déu del Claustre, patrona de Solsona.

Llegia que l'actual edifici fou construït l'any 1806 a la dreta del Barranc de Coscollola i a llevant del turonet on s'aixecava l'antiga. Prop de les seves restes, hi ha les de l'antic Castell de Pampe i entre ambdues, s'aixeca una casa senyorial.

Als primers anys de la centúria, en tenia cura el vicari de la Salsa: mossèn Esteve Melé s'havia situat a Ogern. El vicari tant si depenia de la Salsa com del rector de Ceuró, s'estava a la Pampe. El mossèn de la Salsa, que s'havia fet vell, el 1919, volia que el vicari visqués a Ogern, llavors els veïns van demanar al bisbe que no els tragués el capellà, que aleshores era mossèn Salvador Casòliva.

L' any 1924 encara hi havia capellà encarregat que era mossèn Joan Viladrich.

Patrimoni Gencat en diu ; Església de planta rectangular. Té un campanar d'espadanya amb dues finestres cobertes amb arcs de mig punt. El campanar està cobert amb lloses. Destaca la finestra circular del frontis feta d'un sol bloc de pedra. A la clau de la porta, hi ha la data de 1806.



L'església no té absis i el parament interior està completament enguixat. La volta de l'interior és de canó.


A conseqüència de les humitats, les pintures estan en molt mal estat. El material de construcció és variat: pedres, ciment, rajoles...

Al POUM en diuen :

https://lh5.googleusercontent.com/-1HEmPvV1NAY/TrrJL1WrzFI/AAAAAAAAI9Q/X0zNW5ZjETs/s1600/Margaridapampa-Fitxa%252520POUM.jpg

  Que Santa Margardida     i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»