dimarts, 26 d’octubre de 2010

EL COMUNIDOR DE SANTA MARIA DE GRANOLLERS DE ROCACORBA

Queia la tarda quan ens aturàvem la María Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés davant l’església parroquial de Granollers de Rocacorba, dins terme de Sant Martí de Llémena a la comarca del Gironès, al límit amb la Garrotxa.






Em cridava l’atenció una edificació separada del temple, que fàcilment es pot identificar com un comunidor; certament li manquen alguns detalls com el suport físic – habitualment un pedró - on el sacerdot posava els llibres de comunir, però va exercir les funcions d’aquesta mena d’edificacions, com en confirmarà més tard el Joan Pla del Mas Roca de Llorà en quina casa – coneguda com ‘el nus de pedra’ sojornarem.


He confessat abastament la meva fascinació pels comunidors, que avui no exerceixen certament la seva funció primordial que consistia en dotar de dignitat social , l’activitat habitual – beneir els camps, les besties, demanar la pluja,... – dels sacerdots en el mon rural.

En aquesta Vall de Llémena hem tingut ocasió de recollir imatges d’esglésies amb porxada, Sant Esteve de Llémena o Sant Pere de Llorà, ens poden servir com exemples. En ambdós casos penso que aquest espai exercia de fet les funcions del comunidor.

De ben segur que la major part dels lectors, saben molt bé del que parlo quan em refereixo als comunidors, però no serà sobrer afegir alguna explicació :

Comunidor : Petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església; la seva funció – quan els capellans anaven a les processons sota el pal•li – era bàsicament la de dotar de dignitat al prevere que des d’allà beneïa els camps, les collites i/o els animals, i s'aixoplugava quan calia i amb el breviari a la mà esquerra i el salpasser a la dreta, manava i/o demanava en nom de Déu als esperits immunds que congrien [segle XIV; del català antic concrear, concriar, provinents del llatí . concreare 'crear alhora', amb possible influx de congregare en el pas de -ncr- a -ngr-] les tempestats i les pedregades , que les dispersin i les allunyin.

Comunir : Conjurar ( el mal temps ) amb oracions o exorcismes.

Recollirem imatges d’aquest comunidor que s’afegirà a la llista – curta – dels que hem anat trobant al llarg dels anys, i que podreu veure posant la paraula comunidor al requadre que hi ha sota el títol : CERCAR EN AQUEST BLOC, a coneixercatalunya.blogspot.com

Ah!, ens encantarà rebre les vostres aportacions a l’adreça coneixercatalunya@gmail.com