PONT DE L’ESGLÉSIA A SANT ESTEVE DE LLÉMENA

Ens aturàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, en el camí asfaltat que mena fins a l’església parroquial de Sant Esteve de Llémena, em cridava l’atenció el que a primera vista sembla un pont de pedra, amb baranes de ferro !!!!.

Recollirem imatges d’aquesta raresa –per qualificar-la d’alguna manera- , i més tard, davant d’un entrepà de truita demanaré informació a la bona gent de Sant Esteve.

El pont amb la clàssica forma de llom d'ase, amb pendents suaus per facilitar el pas dels animals i/o els carros, sense masses dificultats, s’havia quedat sense les baranes de pedra a conseqüència d’algunes rubinades; per aquí ja fos per anar a la missa dominical, per sagramentar un naixement i/o un matrimoni, ja per acompanyar les despulles d’algun familiar i/o amics, havia de passar tot el poble. I quan es van generalitzar els vehicles a motor, amb les baranes de pedra no podien passar-hi; la decisió de substituir-les per les de ferro, més estretes, és del tot comprensible però, més enllà del mal d’ulls – que en fa – hi ha el fet incontestable que ara ja no hi passen vehicles – i que quan ho feien – no era sense dificultats. Tant costaria ara tornar a refer les baranes de pedra ?

El petit pont, conegut com ‘ pont vell’ i també com ‘pont de l’església’ va ser reconstruït l’any 1.885 per acord entre la parròquia i els veïns, possiblement desprès d’algun gran aiguat.

Com la majoria dels ponts de pedra – medievals o no – allunyats de les concentracions urbanes, és d'un sol arc, que s’aferra sobre la roca viva d'ambdós marges, a vegades tan subtilment que costa esbrinar a partir de quin punt és de l'home, que construeix i posa pedres, per sobre de la feina feta per la natura. Per reforçar més l’arc i facilitar els relliscar de les aigües per la sola, se’ls donava aquesta típica imatge corbada, que coneixem com d’esquena d’ase.

He tingut el goig de veure aquesta petita joia de l’arquitectura rural a http://www.llemena.com/content/patrimoni-cultural , hi figura - merescudament- amb tots els honors.

Cal felicitar als Amics de la Vall de Llémena.

Quan al topònim, Coromines defensa la seva procedència cèltica, de DALO LEMANA [ la Vall dels oms ]. Amb la romanització es farà la translació de cèltic DALO – vall, al VALLIS llatí.