En aquesta època de l’any els camins son plens dels fruits del castanyer; sembla però que en aquesta vessant del Montseny la pressió popular per recollir-ne és força menor, que al terme de Fogars de Montclús i les alçades de Santa Fe del Montseny.
Arribem finalment davant l’església romànica de Santa Maria de Liors ; centra el petit veïnat del Crous, integrat per el mas del mateix nom - ara deshabitat - un molí i un parell de casetes. Es troba en un replec de muntanya, sota el coll de Sant Marçal, prop de la confluència de la riera de Lliors amb la riera Gran o d'Arbúcies; s’esmenta per primer cop l’any 923 en l’acta de consagració de l’església parroquial de Sant Quirze d’Arbúcies; Fou cedida l'any 1162 al monestir de Breda, i ho confirmen sengles butlles dels anys 1185 i 1246,. De planta rectangular presenta l'entrada, d'arc de mig punt adovellat, a la façana sud i un campanar d'espadanya de dos ulls. L'església actual, és fruit d'una reconstrucció dels segles XVI-XVII
Està situada en una elevació del terreny a la que s’havia d’accedir per unes escales, s’endevina – malgrat que a data d’avui no hi queda cap rastre – que en la superfície que s’estén sota la façana del campanar hi havia el cementiri.
A la pàgina de l’Ajuntament trobo una imatge que així ho acredita.
Quan al topònim sembla procedir de la ciutat de Lió, i això ens permet formular la hipòtesis que els repobladors de l’indret fossin d’aquella ciutat francesa que pertany ara al departament de Roine.
En el camí de tornada ens aturarem per recollir algunes castanyes.
Quan faig recerca a l’enciclopèdia del romànic català, em sorprèn no trobar cap dada de Santa Maria de Liors; ho entenc en casos com el de Sancto Joahnne Bene Vivere a Castellbisbal ][ Vallès Occidental ], i el de Sant Pere de Vilanova a Santa Maria d’Oló [ Moianès. Bages ]; se’m fa però més costa amunt en casos com el d’aquesta antiga església parroquial, sufragània de Sant Quirze d'Arbúcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada