dijous, 29 de setembre de 2011

SANT MIQUEL DE TURBIANS. GISCLARENY . EL BERGUEDÀ SOBIRÀ

El Miquel i la Rosa, ens envien una crònica amb imatges de la seva sortida per les terres del Berguedà Sobirà, en aquesta ocasió les seves passes els portaran fins a Sant Miquel de Turbians, l’església malgrat estar situada dalt d’un puig enmig de la vall, a llevant de Gisclareny està una mica més fonda que aquella població; té davant el Pedraforca i als costats les serralades d’Ensija i Cadí.



L’església de Sant Miquel de Turbians pot ésser identificada amb Sant Miquel del Paradís situada dins el dominis de la baronia de Pinós.

Sant Miquel de Turbians apareix esmentada per primera vegada l’any 839 en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell.

L’any 1294 el baró Galceran de Pinós reconegué a l’abat de Sant Llorenç prop Bagà que havia procedit injustament en l’aplicació de la jurisdicció territorial sobre diferents llocs que pertanyien al monestir entre ells Sant Miquel de Turbians ( et infra parroquiam Sti. Michaelis Turbians)

Inicialment era l'església principal del terme i en depenia la del Roser i Sant Isidre de Gisclareny. Consta com a parròquia independent del segle XII al XIX; ara és sufragània de la de Gisclareny. El seu caràcter parroquial queda confirmat en la visita del deganat de Berga de l’any 1312.

A causa de l’abandó, i de les successives reformes, resta ben poca cosa del romànic. L’església té una nau força amplia , encara que actualment ha perdut l’absis.



La part més autèntica que resta és la porta d’entrada oberta a migjorn, adovellada , forma dos arcs de mig punt en degradació i arquivolta.



El campanar de torre situat a ponent, té quatre finestres de mig punt fetes de dovelles petites. La seva alçada no correspon gaire amb les dimensions de la nau.

L’any 2004 és van fer tasques de reconstrucció per la Diputació de Barcelona.

El primer o segon diumenge de maig té lloc un aplec on es renova un vell costum de repartir, després de la missa, una peça de pa, cuit amb llenya, a tots els assistents.

Mn. Francesc Cima i Garrigó, [ 1.934-2.000 ] va fer d’aquest indret el lloc on discorre l’acció del seu llibre "Converses amb l'Ermità de Sant Miquel de Turbians".

Cap comentari: