Ens arribàvem la Rosa, el Miquel, la Maria Jesús i l’Antonio, fins a l'església de Sant Pere de Mogrony que es troba a 1 408 metres d'altitud, al vessant de solana del puig de Sant Pere (1 665 metres d'altitud), contrafort de la serra de Mogrony, a l’anomena’t pla de Sant Pere.
Hom especula que prop seu hi devia haver l'antic castell de Mogrony, documentat des del 885, quan el prevere Esclua, de la Cerdanya, més tard bisbe intrús d'Urgell, el va vendre al comte Guifre el Pelós, el qual el cedí aviat al monestir de Sant Joan de Ripoll (després, de les Abadesses).
Del castell de Mogrony únicament en tenim referències dubtoses, ja que no s’han trobat restes que en confirmin l’existència - el mot ‘ castell’ es donava als edificis situats en llocs encimbellats i/o alterosos, amb independència de les seves mides, i dels materials emprats per aixecar-los. Mogrony podia haver estat poc més que una atalaia feta de fusta - . El seu record fou anul•lat per la importància que adquirí el proper castell de Mataplana que va exercir la jurisdicció del lloc.
L'església de Sant Pere és documentada des del 899, però l'edifici actual es reconstruí entorn del 1130. Té una gran nau amb absis i dues absidioles en disposició de creu o trevolada; a migdia té un pòrtic amb tres arcs que precedeix el portal i el campanar d'espadanya. Els absis són ornats amb arcuacions i faixes de tipus llombard.
Hom pensa que la devoció a la Mare de Déu de Mogrony [ possiblement primera advocació d’aquell ‘castell’ de referències dubtoses ], va iniciar-se a l’església de Sant Pere , avui, en la seva absidiola dreta es venera una imatge que no sabem identificar.
El creixement demogràfic de Gombrèn; la seva església parroquial dedicada inicialment a Santa Magdalena és documentada ja des de la primeria del segle XV, explica el progressiu declivi de Sant Pere de Mogrony, que s’accentuarà exponencialment al segle XVIII, quan es trasllada la titularitat de la parròquia a Gombrèn, al nou temple de tipus neoclàssic, que l'arquitecte Josep Moretó reedifica a partir del 1724. Al segle XIX es va canviar l’advocació d’aquesta església que des d'aleshores s'intitulà Sant Pere, en record de la primitiva parroquialitat de Mogrony.
Pràcticament abandonada al llarg del segle XIX , fou restaurada entre el 1880 i el 1915 gràcies a l' interès dels bisbes de Vic , Morgades, i Torras i Bages. Amb motiu de la restauració, i en altres ocasions, s'hi han celebrat festes de tipus patriòtic i/o romàntic que exaltaven Mogrony com la Covadonga catalana.
L’acció dels bisbes de Vic , va permetre salvar dos laterals d'altar procedents d'aquest temple , que a finals del segle XIX van ingressar en el Museu Episcopal de Vic. En elles es representen a Sant Pere i Sant Pau. Es creu que van ser pintades pel mestre de Soriguerola en el darrer quart del segle XIII o principis dels XIV, amb un estil que encara mostra les formes romàniques, però que ja anuncia la plasticitat i les figures estilitzades de l'art gòtic.
No va tenir la mateixa sort una talla de Crist Crucificat del segle XIII, que es troba exposada en el Yale University Museum de New Haven; en aquest cas si voleu veure aquesta talla , no haure de voltar per les nostres contrades, sinó que us caldrà viatjar fins als Estats Units per observar-la.
Quin país, oi ?.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada