L'església, romànica del segle XII, era dedicada a sant Vicenç, sant Andreu i santa Magdalena; mantingué la condició de parroquial fins al segle XVI; després s'uní com a sufragània a Castellar de N'Hug.
Consta d'una sola nau coberta amb volta de mig canó i amb un absis semicircular amb volta de quart de esfera, els contraforts es van col•locar desprès del terratrèmols del segle XV; manté la portalada original a la façana sud, i la porta conserva uns interessant treballs de ferro; té un campanar de cadireta amb dues obertures.
Durant les campanyes de restauració fetes els anys 1983-1985, es va localitzar una necròpoli amb diverses tombes dels segles X al XII, el que vindria a confirmar l’existència d'un temple anterior .
Els treballs van permetre recuperar les pintures murals; a l'absis amb vestigis d'un Crist en majestat i part dels apòstols; i a la capella de santa Magdalena passatges de la vida de la santa.
Seguint la llarga tradició d’espoliar - ara sota el mantell de la seguretat - les pintures romàniques, les originals de l'absis, es conserven avui al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona; ens expliquen que se’n pot veure una reproducció a l'església – quan està oberta, que no era el cas. El Museu Episcopal de Vic , custodia una talla de fusta de la Mare de Déu de finals del segle XII, procedent d'aquest temple, en aquest cas però s’han estalviat la reproducció.
La vella cançó d’aquestes terres interiors, tant prop de Déu i tant lluny de Barcelona, oi ?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada