dissabte, 1 d’octubre de 2011

BERGA, LA CATÒLICA.

Ha havia un temps – no massa llunya, per cert – en que catòlic era sinònim de qualitat, d’intel•ligència i per descomptat d’honestedat. Us sona l’expressió ‘això no està gaire catòlic ’, per referir-nos al resultat d’alguna acció ?.

En aquell temps tothom manifestava estar convençut que l’església intervenia en els afers mundans per minorar, ,limitar i/o impedir els abusos dels poderosos. Aquesta era la norma, i les excepcions – doloroses sempre – eren les conductes dels qui feien costat des de l’església als qui tenien qualsevol mena de poder.

El feixisme ho va pervertir tot, i fins els eclesiàstics que se’n van desmarcar públicament – que van ser nombrosos, sobretot a Catalunya i altres les zones de tradició democràtica – van quedar engolits per la màquina del Régimen.

Pensava en tot això mentre caminava amb el Miquel Pujol Mur pels carrers de Berga, on son molt visibles – encara – els vestigis d’aquella importància històrica, que com l’aigua entre els dits – o entre les tecles de l’ordinador, en encertada metàfora de l’Antoni Ibáñez Olivares – els temps s’emporta per a tornar.

Em complaïa en retratar capelles a les façanes d’algunes cases :










I, m’admirava alhora de la magnificència d’algun edifici religiós,




I de l’extrema senzillesa d’algun altre.




L’antiga porta de la Magdalena, la darrera que resta dempeus a la Ciutat, possiblement dita originàriament de França reforçava – si cal – aquella tesis del primer paràgraf.




Recordava una afirmació feta anys enrere des de l’església; Catalunya , serà cristiana o no serà !!.

Em dol reconèixer-ho, però dissortadament no serà !!!!