dilluns, 10 d’octubre de 2011

BALSARENY; ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA. BAGES

Poca cosa podem trobar del Balsareny del segle XIX , en aquelles dates hi havia una forta implantació de la vinya, que va arribar a ocupar el 80% de les terres de cultiu, cosa que va convertir el paisatge de Balsareny en una zona de parets de vinya i barraques de pedra. Semblava - que ara si – venien anys de bonança econòmica, fins i tot l’any 1885 arribà el ferrocarril (el Carrilet)

L’ any 1892 la fil•loxera arribava al Bages i a les terres veïnes del Berguedà Jussà; la implantació d’indústries tèxtils, les més importants les van crear a Balsareny el germans Soldevila, concretament a la Rabeia i a Sant Esteve, on aviat van néixer sengles colònies.

El tèxtil serà la destinació dels ‘ desnonats de la fil•loxera’, permetrà mantenir i àdhuc augmentar la població de Balsareny i de les poblacions riberenques del Llobregat.

El miratge durarà unes poques dècades; a partir dels anys 60, Balsareny patirà una davallada de població arran de la crisi industrial, sobretot del tèxtil i la mina. El pitjor moment econòmic es viurà durant la dècada del setanta; l’any 1973 va passar el darrer comboi del Carrilet, al ensems molts veïns van haver de desplaçar-se a altres pobles a treballar, la caiguda demogràfica assolirà el seu nivell àlgid, els darrers anys de la dècada dels 70, i durant els anys 80.




Arribava finalment a la Plaça dedicada a Mossèn Roc Garcia de la Enzina, rector del poble, que entre els anys 1779-1797, va construir – a les seves expenses, i sota la seva personal direcció - el pont per salvar el Llobregat, la qual cosa va convertir Balsareny en un encreuament de camins: el de Sallent a Berga i el de Cardona a Vic; em portava fins aquest indret el desig de recollir una imatge de l’església parroquial de Santa Maria de Balsareny, que trobem documentada des del segle XI; cal pensar en un petit temple romànic, que caldrà modificar i/lo ampliar a darreries del segle XIII, i posteriorment als segles XVI i XVII.




El temple actual és una ampliació, feta d'una construcció del romànic tardà, aixecada a les darreries del segle XIII, aprofitant possiblement els materials d’un temple anterior.

L’aspecte més singular és la torre-campanar, que va exercir sens dubte funcions de guàrdia i bada; possiblement tingué un important paper pel que fa a les comunicacions, avisos i senyals a la població. Ara, únicament en algunes poblacions petites, els consistoris tenen al seu càrrec el manteniment i reparació de les torre-campanar.




A l’interior – tancat, com per arreu dissortadament – llegim que es conserva una imatge d’un Crist jacent, obra de l’escultor Josep Cañas.




Literalment penjada damunt del riu, la seva paret posterior és únicament visible des de l’altra riba. Us afegiré una imatge aconseguida pels amics del romànic a l’objectiu