diumenge, 16 d’octubre de 2011

SANTA MARIA DE PREIXANA.MONTMAJOR. EL BERGUEDÀ

Voltàvem la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, pel terme de Montmajor que malgrat pertànyer a la comarca del Berguedà està literalment envoltat per les antigues parròquies de Pegueroles, Vilandeny, Navès i Tentellatge , incloses a la comarca del Solsonès.

Cercàvem l’església dedicada a Santa Maria que durant algun temps va tenir la consideració de parròquia – de fet, s’aixeca encara al seu costat superior un petit cementiri - ; hi ha constància documental que a finals del segle XVI , era únicament sufragània de Sant Feliu de Lluelles. Tan Preixana com Sant Feliu es trobaven dins el terme de l'antiga Vall de Lord; al 1837 van passar al terme municipal de Montmajor perquè formaven part de les possessions del ducat de Cardona.



No hi ha cap evidència històrica de l’antiguitat d’aquesta advocació mariana; està documentat que la senyora Emmo i el seu fill Morí vengueren l'any 1023 la seva propietat de Mestossa, la casa, la torre, coberts i terres, que estava situada dins el comtat d'Urgell, en el terme de La Franquesa (la Flanquesa) de la Vall de Lord i que delimitava per orient amb el camí de Preixana.

A l'entorn del 1292 Ramon d'Anglesola, senyor de Bellpuig, tenia la jurisdicció de Navès i part de Preixana; ho cedí al paborde de Solsona a canvi d'unes possessions que el paborde tenia en el Pla d'Urgell.

L'any 1303 hi havia a Preixana en Bernat Nina, i poc després en Pere Nina, del que derivà el nom Penina, que porta la casa que hi ha al costat de l'església. Aquesta casa, tot i que molt restaurada, conserva part d'un mur romànic i la seva situació sobre un turó rocós, pot fer pensar en un passat medieval i fins i tot en la seva possible condició de torre de defensa del camí a Solsona

L’actual edifici fou aixecat al segle XVII, tal i com mostra la data a la llinda de la porta: 1685.



D'estil clàssic rural i orientada de sud a nord, és un edifici senzill, de planta quadrada, amb una sola nau i campanar quadrat situat al costat est de la façana principal.

La façana té porta rectangular amb motllures a la llinda i als laterals, un ull de bou central.

El campanar té un sol pis i quatre obertures d'arc de mig punt per les campanes.

L'interior – al que no podíem accedir - és segons ens expliquen, d'una sola nau amb dues capelles laterals al costat de l'altar. La coberta és de volta de canó. Té sagristia i cor, però no s'ha conservat cap altar anterior a la guerra del 1936, tan sols hi ha la taula de l'altar i al mur la imatge de la Mare de Déu i altres dues, totes modernes.