diumenge, 9 d’octubre de 2011

SANTA CREU DE MONTCLAR. EL BERGUEDA JUSSÀ

Ens desviàvem de la via asfaltada, el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés, per arribar-nos fins a Santa Creu de Montclar; és una església originàriament romànica d’una nau, coberta amb volta de rajola, de mig punt, i coronada a llevant per un absis semicircular, molt ample i més baix que la nau; a ponent s’alça una Creu davant de la façana on hi ha el petit campanar d’espadanya.










L’església de Santa Creu de Montclar era una de les propietats del monestir de Sant Llorenç prop de Bagà al comtat de Berga i com a tal surt esmentada en l’acte de consagració de l’església monacal de Sant Llorenç, de l’any 983.

L’església, separada del nucli de Montclar pel llit de la riera, devia exercir ‘ de facto’ funcions quasi parroquials, malgrat no assolir mai la categoria de parròquia; no surt esmentada com a tal en la visita al deganat de Berga de l’any 1312.

Possiblement depenia eclesiàsticament de Sant Martí de Montclar, parroquial del lloc, malgrat ésser propietat del monestir de Sant Llorenç prop de Bagà.

Hom pensa que l’església s’integrà al terme del Castell de Montclar al segle XIV.

La masia propera, dita de Santa Creu – ara en obres – va ser aixecada al segle XVI, i ampliada al segle XVIII; des d’aquella data l’església, esdevindrà capella particular del mas, i perdrà la seva condició de sufragània de la parroquial de Sant Martí.

Avui – segons ens expliquen – no es celebra el culte de forma regular en aquesta església.

No ens cansarem de posar-ho negre sobre blanc, el Berguedà necessita amb urgència que s’elabori un cens del patrimoni històric i cultural, i que se’n faci alhora que una acurada conservació, un actiu turístic. Al món hi ha moltes persones que pagarien per poder veure ‘in situ’, aquestes meravelles.

No espereu res – almenys de bo, de Barcelona i/o de Madrid- refieu-vos únicament de les vostres forces, i per descomptat de l’ajuda de l’Altíssim que no us fallarà.