dimarts, 18 d’octubre de 2011

GISCLARENY, EL BERGUEDÀ SOBIRÀ.

Anàvem la Rosa, el Miquel, el Joan Escoda, el Joan Vilardell i l’Antonio Mora; havíem fet un llarg camí des de Saldes, i Gisclareny se’ns oferia com un oasi, desprès dels espais quasi infinits que envolten al Pedraforca.




El nom, Gisclareny , apareix esmentat per primer cop l'any 1051. El lloc era aleshores bàsicament el castell de Gisclareny, i potser alguna casa pròxima.

Va pertànyer a la baronia de Pinós des de la formació d'aquesta i, com la resta dels seus territoris, acabà passant als ducs d'Alba al segle XVI.

L'església parroquial dedicada ara a la Mare de Déu del Roser – advocació instituïda pel Sant Pare Gregori XIII [ 1502-1585], ens permet afirmar atès que probablement fou l'església del castell de Gisclareny, documentat ja al segle XIII, que hi hagué una anterior església amb una dedicació que desconeixem. L’edifici actual, amb el cementeri annex, correspon a una construcció barroca del segle XVII, és de planta quadrada, amb tres naus altes i estretes, separades per pilars de base rectangular. Les naus són cobertes per una volta apuntada, però els arcs laterals són de mig punt, i també ho és l'arc triomfal original. El presbiteri és quadrat i l'interior conserva la decoració neoclàssica del segle XVIII. L'església té, a la banda Nord un campanar de torre. Prop de l'església hi ha la casa de l'ajuntament i la vella rectoria, amagatall dels bandolers dels segles XVIII i XIX, avui restaurada com a segona residència.




Gisclareny està situada damunt d'un turó que domina tota la vall de Saldes i Gisclareny, sota la mirada omnipresent del Pedraforca.