dijous, 9 d’agost de 2012

EL PALAU TOLRÀ DE CASTELLAR DEL VALLÈS

La casa Tolrà, no palau, es va començar a construir cap al 1852 com a residència de Josep Tolrà Avellà, metge i fundador de l’empresa de producció de peces de cotó Tolrà, i fins el 1887 encara es parla de casa i no de palau.

El Palau Tolrà es va acabar de construir l’any 1890 per a la residència d’Emília Carles Tolrà, vídua de Josep Tolrà Avellà.



L’arquitecte Emili Sala i Cortés es va encarregar de realitzar el projecte, que presenta planta baixa i dos pisos, de composició volumètrica en tres cossos: el central cobert per terrat i els laterals amb coberta a quatre aigües de ceràmica vidrada. Façanes simètriques amb la utilització de tot un repertori d'elements neoclàssics en la decoració de les finestres, cornises, impostes, frontó, frisos, etc. A destacar els elements de remat del cos central amb balustres, gerros i acroteri centrat amb inscripció de la data de inauguració. Així com els remats en forma d’agulla de les cobertes laterals de ferro treballat.




A destacar les ‘ margarides’ que confirmen l’autoria d’un arquitecte injustament oblidat .

Durant la Guerra Civil de 1936 - 1939 el Palau Tolrà fou utilitzat com a seu de la junta gestora municipal i la capella del Palau, dedicada a Sant Josep, va ser parcialment destruïda. Algunes de les valuoses pintures que s’hi exhibien - en nom de la revolució, la democràcia, i la llibertat - van canviar de mans.

Entre els anys 1969 i 1986 el Palau Tolrà acollí els fills dels treballadors de la fàbrica Tolrà com a llar d’infants amb una capacitat d’entre 50 i 75 nens.
L’any 1988 l’Ajuntament de Castellar va adquirir el Palau Tolrà i va instal•lar-hi provisionalment l’Institut de Batxillerat fins l’any 1993.

En el Ple del 28 de juny de 1994, l'Ajuntament va aprovar per majoria absoluta el trasllat de la seu de la Casa de la Vila al Palau Tolrà. Passats els anys, algunes de les veus discrepants d’aquell moment presumeixen de que Castellar del Vallès disposa d’un equipament públic tant ‘singular’.

El trasllat de les dependències municipals es va fer el setembre de 1994 i es van inaugurar el dia 9 de setembre, en el marc de la Festa Major. Abans però l’Ajuntament va emprendre unes importants reformes que consistien en adequar unes noves escales i un ascensor a la part posterior del Palau, per garantir l’accessibilitat de l’edifici, en enderrocar alguns dels embans aixecats per separar aules de l’institut i en la restauració dels elements ornamentals de maçoneria i la restauració de la profusa decoració pictòrica de les parets de la capella. Les finestres amb vitralls van ser restaurats pel vitraller Joan Serra Renom, de Sabadell.

Aquesta reforma suposava també la recuperació de la casa masoveria del palau Tolrà i l’adequació dels antics galliners per acollir-hi dependències municipals. Amb la remodelació de l’interior dels tres edificis integrants del conjunt del Palau Tolrà (masoveria, edifici residencial i galliners) es va aconseguir triplicar la superfície útil respecte la de l’edifici del carrer Major.

La voluntat de l’Ajuntament era la de concentrar els serveis municipals per estalviar despeses, malauradament però, això no va passar d’un bon propòsit, i en aquests moments Castellar necessita un bon grapat de diners per mantenir tantes ‘ seus actives’, Palau Tolrà, el Mirador, l’Antic Ajuntament, l’edifici de la ‘fàbrica nova’ ,... .

Com era allò, ‘l’infern està empedrat de bones intencions’, doncs això.