dissabte, 11 d’agost de 2012

CAPELLA DEL REMEI A MANRESA

Acabava de sortir de l’Arxiu del Bages, on la meva recerca per esbrinar el promotor i l’arquitecte de la Casa de l’Amo de la Colònia dels Comtals, no havia donat cap resultat. Estava – deixeu-m’ho dir – força desconcertat per les dificultats que suposava obtenir aquesta elemental informació. Estic pendent de rebre noticies per altres vies.


M’aturava per retratar l’església barroca de Nostra Senyora del Remei, situada justament al davant de les restes de l’edifici magnífic, del que va ser la Fàbrica Bertrand i Serra.

De la descripció tècnica d’aquesta esglesiola llegia : temple d'una sola nau d'estructura rectangular amb capçalera lleugerament còncava. El sostre està cobert amb una volta en forma de canó, enguixada, que reposa directament sobre els murs laterals. La capella mesura 8'5 metres de llarg per 6'5 metres, d'ampla aproximadament. L'interior és a pedra vista excepte el sostre, el cor és posterior a l'època de construcció de l'edifici. A ambdós costats dels murs s'obra una fornícula d'estructura rectangular. El portal, a migdia, presenta forma allindada; sobre d'aquest hi ha una petita fornícula amb la imatge de la verge del Remei. La façana acaba amb un campanar d'espadanya força enlairat en relació a l'alçada general de la capella. Dues finestres de mig punt i adovellades a l'est i un ull de bou al sud són els punts d'iluminació del recinte. L'aparell és obrat amb carreus ben disposats en filades, i solament presenta arrebossat a la part alta del lateral dret exterior.

Pel que fa a la seva història m’expliquen que es va edificar dins el primer quart del segle XVII (abans de 1621), en el lloc conegut fins llavors com "Altiplà" o "Roquer d'Amigant", i que a partir d'aquest segle es començà a conèixer amb el nom de "raval del Remei". Una clàusula testamentària del 18-VIII-1621 revela el nom del fundador: el ballester manresà Gaspar Picalquers, que l'escollí com a sepultura d'ell i de la seva família. El 2-VII-1627 els seus familiars cediren la capella als Trinitaris, però diferents ordres religioses de la ciutat s'oposaren a l'establiment d'una nova ordre a Manresa; i així el 2-VI-1632 aconseguien de Roma l'expulsió dels Trinitaris d'aquell lloc. El capítol de la Seu reclamà els drets sobre la capella a l'estar aquesta dins la seva parròquia i n'aconseguí la cessió el 26-V-1637.

Al 1861 s'hi feren algunes reformes.

Sofrí les conseqüències de la Guerra Civil.

Al febrer del 1986 fou acabada la seva restauració. Avui es troba en molt bon estat de conservació i és una capella que té vida.