dimarts, 28 d’agost de 2012

GELOSIES, FINESTRES i ÒCULS EN CARREU PERFORAT


L’Enric Sànchez-Cid ens feia partícips d’haver trobat en ermites, capelles, esglesioles i esglésies, carreus foradats com a us de finestres, gelosies i òculs. El tema – gens estudiat pel que tenim coneixement - sembla molt interessant, i agraïm des d’ara les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens proposava una reflexió : Podria tenir el carreu foradat preromànic un origen remeier per contrarestar les forces malignes?.  Ens feia adonar alhora d’un fet de tot evident, avui,  i des de que vivim en barraques i/o cases, els punts més febles dels edificis, son  els accessos a les cases , aquells que faciliten la comunicació entre l’interior i l’exterior.
17       
En ocasió d’un viatge per la  comarca aragonesa de la Jacetania, amb capital a Jaca, tenia ocasió d’observar una esplèndida panoràmica sobre les teulades de la població de Borau, situada en un nivell més baix que la carretera,  en casi totes les xemeneies i en moltes de les finestres s’hi trobava, rematant l’extrem superior, una pedra foradada, més o menys treballada, d’aquest paral·lelisme : finestra i xemeneia, un paisà, a qui vaig interpel·lar sobre la qüestió,  em confirmava el caràcter preventiu – quasi màgic -  que s’atorgava  a moltes pedres i, particularment a les pedres foradades i, d’aquí, que les col·loquessin coronant teulades, finestres i xemeneies, amb una finalitat  - per a ell, clara i evident - : para espantar a las brujas!...



Compartim el nostre espai vital amb altres especies de l’anomena’t regne animal, i tots plegats tenim al nostre abast – per satisfer TOTES LES NOSTRES NECESSITATS – el que s’ha definit com regne vegetal ( arbres, flors, plantes,..), i el regne mineral, on trobem des de la sal comú, fins als metalls, i per descomptat i omnipresent per arreu, les pedres.

Quina explicació tenen els dolmens de  Ala-Safat, Al-Damiyah, a Jordania ?.

Que en sabem del cert de la dita Pedra d’Ordovés ?.   Més enllà de les històries que se’n expliquen d’aquesta petita pedra de color fosc, d’uns 10 centímetres de llarg, relligada amb un fil de coure que reuneix els dos fragments amb que van partir-la. La guarda la família Grasa, des de fa quatre generacions i procedeix del veí poble de Abenilla. Té forma de pota de cabra i està formada per dos tipus de roca. S’explica que va sortir d’una serp i d’aquí que és anomenada també,  la pedra de la serp d’Ordovés.


Aquesta mateixa creença la trobem a la Xina, on hi ha nombrosos fets , en que es documenta que s’utilitzaven aquestes pedres de serp (procedents del cap d’una d’elles o d’un dragó) com antídot de les picadures o enverinaments...

Els carreus foradats en una pedra única, no es troben només en els edificis religiosos com,   ermites, capelles, esglesioles i esglésies, els podem veure a Borau, a la jacetania, però també a Palau-Solità al Vallès Occidental.