divendres, 17 d’agost de 2012

LA FAÇANA DE LA CATEDRAL DE BARCELONA

Anàvem el Manuel Navas Ortiz, i l’Antonio Mora Vergés a Barcelona, a veure i retratar la façana neogòtica de la Catedral, curiosament relacionada amb l’església Parroquial de Sant Esteve de Castellar, com desprès es veurà.


El que veiem, té una història recent – força coneguda – però que us explicarem una vegada mes :

Carles Galtés de Ruan, anomenat també mestre Carlí a Barcelona i Lleida (Rouen, França, 1378 - Sevilla, 1448?), va venir Barcelona per a treballar a la seva catedral, on va projectar en paper de pergamí, l'any 1408, les traces de la façana principal, que aleshores no es dugué a terme.


En aquesta imatge veureu com era la façana fins a darreries del segle XIX.

Amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, Manuel Girona i Agrafel (Tàrrega, Urgell, 1818 — Barcelona, 1905), banquer , va donar una gran quantitat per a poder acabar la façana i el cimbori de la catedral de Barcelona. Al claustre d'aquest temple es troba el mausoleu-capella de la família Girona.


Manuel Girona i Agrafel , era amic de Emili Carles-Tolrà i Amat, segon marquès de Sant Esteve de Castellar (Cabrils , Maresme 11 d'abril 1864 - Mort el 18 de juny 1940 - Nervi, Itàlia, a l'edat de 76 anys – el feixisme no el va deixar tornar de l’exili ). Ambdós van participar activament en l’activitat del Banc de Barcelona, que desapareixia l’any 1920 desprès d’una suspensió de pagaments que va cobrir parcialment amb el seu capital privat Emili Carles-Tolrà i Amat.

Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906), l'any 1882 va dissenyar un projecte per a la façana de la Catedral de Barcelona, que malgrat que no va ser aprovat , va rebre nombrosos elogis,


i tingué - sens dubte - una gran influència en la obra final que executaria Josep Oriol Mestres i Esplugas, (Barcelona, 21 de novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895) que havia estat nomenat arquitecte de la catedral de Barcelona l'any 1855; s’explica que els plànols seguien les traces del projecte de Carles Galtés de Ruan , del 1408; el resultat no va agradar gens al públic, que preferia el dibuix neogòtic i espectacular de Joan Martorell i Montells , mestre de Gaudí i dissenyador d’un altíssim cimbori flanquejat per dos campanars.

August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924, entre els anys 1906 i 1913, va concloure definitivament la decoració de la façana, i va alçar fins a 90 metres el cimbori que rodegen vuit àngels i culmina la colossal escultura de Santa Helena, obra de Eduard Batiste Alentorn (Falset, 5 de desembre de 1855 – Manresa, 1920).

Joan Martorell i Montells, no va ‘vèncer’, però va ‘convèncer’ ; fidel a la filosofia de la “restauració en estil” endegada des de França per Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (París, França, 27 de gener de 1814 – Lausana, Suïssa, 17 de setembre de 1879), arquitecte francès i teoritzador famós per les seves restauracions d'edificis medievals , figura cabdal en la recuperació del gòtic a França, car defensava la honestedat en l'arquitectura, que va transcendir en una recuperació de tots els estils arquitectònics, segons l'esperit del Modernisme.


L’any 1892 Joan Martorell i Montells, amb la col•laboració de l’Emili Sala Cortés, aixecarien l’anomenada ‘Catedral del Vallès’, costejada per Emilia Carles Tolrà, primera marquesa de Sant Esteve, que havia anomenat com a Director General de la Textil Vda. De Tolrà, al seu nebot Emili Carles-Tolrà i Amat.

Volta el món i torna a Castellar del Vallès.