La crònica dels dies previs a l’aixecament armat contra el Govern legítim – però poc democràtic – de la II República Española, en relació a l’església de Sant Llorenç ens diu :
..es presentà sobtadament a la població un cotxe amb 20 homes armats per incendiar l’església.
Tot seguit fou arrasada fins els fonaments i les seves pedres llançades al riu Llobregat.
...alguns grups d’obrers de fàbriques celebraren amb gran eufòria la crema de l’església
Quedà en peu el campanar, per considerar-lo l’Ajuntament de la seva propietat.
El cens de 1930 ens diu que hi havia 6.343 veïns.
L’any 1940, quan comencen les obres de construcció del nou edifici sota la direcció de l'arquitecte Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951), el nombre d’habitants es de 6.571( els números ‘camuflen’ la terrible repressió duta a terme per les autoritats feixistes )
El rector, Mossèn Lluís Brugarolas que havia sobreviscut a la barbàrie bèl•lica , inicià les obres de construcció del nou temple parroquial, les etapes més importants de les obres són les següents:
22 de juny de 1941, benedicció de la capella del Santíssim Sagrament.
26 de maig de 1946, inauguració i consagració del temple pel Arquebisbe, Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972).
1955, inauguració dels altars del Sagrat Cor de Jesús i de la Mare de Déu de Montserrat.
El campanar va ser l'únic element que es va conservar del conjunt original de l'església, i es va integrar a la nova construcció feta de blocs formats amb ciment i sorra del Llobregat. De gust neobizantí i caràcter historicista, l'edifici té tres naus, creuer i lucernari.
Els constructors foren Ernest Claramunt, primer, i Adjutori Mitjans, més tard.
L'ornamentació va ser a càrrec del pintor Francesc Labarta i Planas (Barcelona, 1883 - 1963)
El 2004 es va decretar la constitució del nou bisbat de Sant Feliu, que elevava al rang de catedral, l'església parroquial de Sant Llorenç.
No trobava cap imatge – però n’existeixen de ben segur - d’aquel temple destruït en els dies del genocidi contra Catalunya , que havia estat projectat , l’any 1822, per l'arquitecte Francesc Renart i Arús (Sarrià, 1783- Barcelona, 1853),i en el que l’any 1862, Josep Simó Fontcoberta, dissenyava una nova portada d’estil romànic més nord-Itàlia que català.
Lentament comença a sortir a la llum l’acció depredadora duta a terme de forma premeditada sobre el Patrimoni Històric de Catalunya; d’allò que era, i és de tothom, alguns en van treure un profit immoral.
L’advocació més previsible hagués estat Sant Feliu; ens agradarà rebre l’explicació – que alguna en deu haver – perquè ho sigui Sant Llorenç, així com alguna imatge anterior al genocidi contra Catalunya a l’email coneixercatalunya@gmail.com .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada