Llegia al Catàleg de patrimoni que l’any 1920, el 25 de juliol, Josep Campanyà i Ros va comprar la propietat que constava d’una casa-torre, d’un molí de vent i d’un terreny on hi havia jardí, hort i vinya.
A l’any següent el nou propietari va encarregar a l’arquitecte Joaquim Vilaseca i Rivera (Barcelona 1885-1963) el projecte de reforma i ampliació de l’edifici.
L’arquitecte Antoni Bartrà i Boada és qui signa els plànols pel permís d'obres per a la construcció d'una porteria o casa de masovers l'any 1928.
L’any 1933, el senyor Josep Campanyà i Ros va sol•licitar el permís d’obres a l’ajuntament per construir la tribuna de la planta baixa de la façana sud. No trobava constància de l’arquitecte i/o mestre d’obres que ho duia a terme.
Apareix el nom de Josep Campanyà i Ros en la relació d’obligacionistes que reclamen els seus drets davant la Compañia de Ferrocarriles del Oeste de España, en una publicació que signa DON JOSÉ GIL DE BIEDMA Y BECERRIL. III CONDE DE SEPULVEDA Y III VIZCONDE DE NAVA DE LA ASUNCIÓN , i avi per tant, de la inefable Esperanza Fuencisla Aguirre y Gil de Biedma, 4 condesa consorte de Murillo y grande de España (Madrid, 3 de enero de 1952 + ).
La casa va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1995 i dos anys més tard sota la direcció tècnica de l’arquitecte Josep Reyes Serrano , es va dur a terme la rehabilitació de l'edifici com a centre cultural.
Actualment és un equipament municipal , on tenen la seva seu els Serveis de Cultura i Joventut.
El deplorable estat en que havia trobat l’edifici de l’escorxador, m’havia deixat l’ànim baix, tant, que certament no era el moment més idoni per visitar la casa, ho faré certament, si en alguna ocasió torno a Montmeló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada