L'església s'inspira en els models del gòtic francès: una nau central més elevada, i sostinguda per pinacles i arcbotants, dóna pas a un transsepte de la mateixa alçada, al qual s'obre l'absis, poligonal, amb contraforts exteriors. Àdhuc reprèn models nòrdics d'arquitectura, en el fet que la nau és il•luminada directament per finestres laterals, calades amb traceries d'inspiració gòtica. La façana és de pedra, i també el campanar, emplaçat entre el transsepte i l'absis. Aquest, juntament amb la part alta dels murs de la nau i del transsepte són de són de maons, mentre que la part inferior d'aquests murs és de paredat comú amb reble.
Josep Salvany Blanch, la retratava l’any 1923
De l’anterior església, llegim que tenia un campanar romànic, amb arcuacions llombardes (i així sembla mostrar-ho la fotografia antiga ) . A la fi del segle XIX, l'església estava manifestament en un estat deplorable, la feligresia superava escassament les 600 ànimes, això atesa la quasi obligada assistència als oficis religiosos ens fa pensar que començava a fer-se petita.
En una imatge sense data – en tot cas anterior a l’any 1900 - es recull la col•locació de la primera pedra. Em pregunto, si es va enderrocar l’església ‘vella’, on es duien a terme els Oficis religiosos .
Sou pregats d’enviar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El Josep Font Sagristà, m’enviava un e-mail en el que ens explica :
L'església neogòtica de Sant Martí de Torrelles de Llobregat es va començar a construir l'any 1895 amb l'esforç de tot el poble i un relativament petit capital de 50.000 pessetes donats per Martí Mas i Boada, fill de la masia de Can Mas del mateix poble, i ric industrial de la cera a Barcelona. Encara avui existeix al carrer del Carme de Barcelona la cereria Mas.
Les obres s'acabaren l'any 1900, i, fins a l'any 1902, convivien les dues esglésies, la romànica del segle X i la neogòtica, l’una davant de l'altra, separades per uns cinc metres; la romànica fou enderrocada, ja que ocupava el que havia de ser la plaça de l'església nova, i amb les seves pedres es feren les parets que aguanten la dita plaça.
Als anys '80 del segle XX, s'excavà dita plaça i es trobaren els fonaments de l'església antiga, menys els dels absis que al excavar les escalinates de baixada de la plaça van desaparèixer.
També es trobares dues làpides sepulcrals d'enterraments fets dins del recinte. Avui estan a l'interior de l'església nova.
Li agraïm al Josep aquesta valuosa aportació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada