dijous, 14 de març de 2013

SANTA MARIA DE MARTORELLES

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, fins a Santa Maria de Martorelles, dita abans de la segregació de Martorelles, ‘ de dalt’, enlloc de ‘sobirana’ com pertocà en llengua catalana, tenia a darreries de 2012 un cens de 865 ànimes.

Ens hi portava el desig de retratar la seva església dedicada a Santa Maria; la consagració del temple consta del segle XII, encara que és probable que es tracti de la segona consagració, doncs es poden trobar elements arquitectònics anteriors. La major part de la construcció és d'època medieval: absis del segle X, mentre els arcs de les naus són propis d'un romànic tardà amb mires cap al gòtic.



Les capelles laterals pertanyen, aproximadament, al segle XVI i les posteriors dels segle XVII.


Retratava una majòlica que explica la història d’aquest edifici religiós d'una sola nau amb un annexa posterior situat sobre el lateral dret i que és utilitzat com a baptisteri i un campanar a l'esquerra de l'absis que encapçala l'església, pel seu l’accés exterior, hom defensa la tesis d’un primer us com torre de guaita i bada.

El sistema de cobertes és de dues vessants i la façana és coronada per una gran motllura ondulada d'estil català. La porta té un arc rebaixat amb senzilles motllures i un escut central.


L’església té un tancament de tot excepcional, que em recorda la nostra situació ‘nacional’ vers la veïna ESPAÑA que ens nega el pa i la sal.

De l’interior – al que no podíem accedir – llegim : queda presidit per l'absis circular i un arc triomfal quasi bé de ferradura. La nau de l'església es troba dividida en quatre trams, per dos arcs apuntats i un tercer de mig punt. Al davant del presbiteri s'observa l'antiga existència d'absidioles, avui tapiades. El cor amb balustrada senzilla i de fusta. El material utilitzat en la construcció és de pedra avui arrebossada, excepte l'absis.

Actualment es sufragània de Sant Joaquim de Martorelles.

Pel que fa al topònim defensem com en el cas de Martorell, la tesis d’una evolució del llatí - Martyretulapetits cementiris, aquesta tesis reforça alhora una línia etimològica , defensada entre altres per Ángel María José Amor Ruibal (Barro, província de Pontevedra, 11 de març de 1869 - 4 de novembre de 1930)- en el seu cas per a Santiago de Compostela, que relaciona el significat enterrar del verb "Componere" amb el sufix "ela" que ve a significar sepultura o cementiri, per explicar un Campsentelles, com a veí.

L’embolcall de fils dels ‘mal dits’ serveis púbics - que son sempre empreses de capital español – em posa de manifest la vigència d’aquella paria per ‘dessolar la terra’ que s’imposava en el primer feixisme.