diumenge, 13 d’octubre de 2013

CAPELLA DE LA DIVINA PASTORA DE CANET DE MAR. MARESME

La qualificava en un primer escrit ( Pάνθεον *) PANTEÓ. En l'antiguitat, temple consagrat a tots els déus, però traslladava la pregunta sobre l’advocació a l’Arxiu Gavin, des del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera.


Rebia una fotografia:

Data : 8-IV-1984
Capella de la Marededéu de la Divina Pastora
Germanes Dominiques de l’Anunciata
Hospital



La fitxa de Patrimoni diu : Església petita annexa a l'hospital. Té porta d'accés amb motllura doble i a sobre n'hi ha una obertura rodona també amb motllura. Té un petit campanar amb espadanya que finalitza la façana. És d'estil barroc però molt senzilla.

Rebia un email del Centre d'Estudis Canetencs, en el que en relació a les pintures murals que feia Joan Commeleran i Carrera (Barcelona, 1902 —Barcelona, 18 de febrer de 1992 ), m’expliquen que foren fetes als anys quaranta-cinquanta del segle XX per aquest artista - possiblement de forma desinteressada - després d'una estada com a pacient de l'hospital de malalts, en agraïment per l'amabilitat de les religioses.

Les pintures de Joan Commeleran i Carrera, son els àngels que envolten l'obertura del cambril, visibles a la fotografia en blanc i negre que ens cedia l’Arxiu Gavin, del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Pel que fa a la denominació del temple m’expliquen que els canetencs sempre l'hem anomenat o bé "L'església de l'Hospital" (doncs a l'edifici al qual pertany era en origen l'hospital de pobres "Hospital Guillem Mas", en alusió al prevere que cedí els terrenys per a la construcció inicial, i ara residència de la tercera edat), o bé "La capella de la Divina Pastora" referent a l'imatge que es venera en el seu interior dalt del cambril.

En els dies foscos dels anys 1936-39 del segle XX , ni l'hospital ni la capella es foren malmesos, ni sofriren assaltaments.

El meu agraïment al Centre d'Estudis Canetencs, i – una vegada més- al Josep Sansalvador Castellet, de l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes; Catalunya té uns recursos humans i intel•lectuals excepcionals.