divendres, 11 d’octubre de 2013

EL POBLE ANTIC DE SÚRIA AL BAGES.

Pujàvem fins al turó del que jo en dic ‘poble antic de Súria’ , la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, s’hi conserven llocs i edificis interessants, però retratava un Sant Antoni de Pàdua ( en sóc devot ).


I, desprès de fer la passejada, és un lloc molt petit, retratava també un passatge, que em donarà peu a explicar-vos suscintament alguns detalls històrics :


Les dades censals de l’any 1497 ens parlen de 22 focs, etimològicament del llatí fŏcu, que en el llenguatge clàssic significava ‘fogar’, però que en llatí vulgar passà a significar l'element foc en general, i en matèria de censos és sinònim de lloc habitat. L’any 1553 el nombre de focs era de 25, i les primeres dades referides a ‘persones’ son de 1717 amb 370 veins.

Començava aleshores el declivi del nucli originari del poble, situat en un petit altiplà dalt d'un turó sobre el balç que dona al riu Cardener , s’hi troben aquí el castell que construïen els sarrains, i la l’església parroquial que s’alçava presumiblement damunt de la mesquita, i encara que força retocats, i amb la cara neta, els habitatges urbans més antics, disposats, urbanísticament parlant, dins de la tipologia característica dels nuclis medievals: carrers estrets, traçats irregulars, sovint coberts amb porxos.

A les darreries del segle XVIII, l’any 1787 el nombre de veïns era de 589 que es més que duplicarien, 1.401, l’any 1857,.. el creixement portava a l’ expansió de la vila, i l'antic conjunt urbanitzat va anar perdent la condició de centre i la seva importància, esdevenint un barri vell i degradat, fins que en les últimes dècades s'ha iniciat un procés de restauració i millora de la seva fesomia.

Pensem que el nom més escaient per aquest ‘espai museïtzat’ fora poble antic, això de ‘vell’ té una connotació pejorativa i àdhuc el reconeixement d’una actuació maldestra.