divendres, 4 d’octubre de 2013

LA TINA DE GLANS DE REXACH, OLOST. EL LLUÇANÈS

Visitàvem Rexach, al terme d’Olost, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, el sufix ach , segons trobavem a : http://taller.iec.cat/filologica/alcover/documents/3BDLC_03.pdf

«Lo P. Fita diu que l’afix -ach- es de procedència cèltica y significa diminutiu.

Lo sufix -ach - té les metexes aplicacions, y probablement la metexa significació, que’ls sufixs et, ell, ol, que significan diminutiu, com Peret, collell, ventijol, pujol, que son diminutiu de Pere, coll, venteig, puig.

Donchs Brianach equival a fill d’Obrien, com si digués: en Brien petit, un Brien en diminutiu.

Xerrach: serra petita de fulla ampla, amb un mànech de fusta encorvat.


No ens portava fins a la casa però la toponímia, sinó el coneixement del Josep amb la família, i el desig de tornar-los a veure.

Tenien ocasió de parlar llargament, i fins sabedors del meu interès per qualsevol element històric i/o artístic, de portar-nos fins la tina de glans de Rexach, que es troba situada a uns 100 metres al nord-est de la masia, en una esplanada rocosa.


Es tracta d'un tina picada a la roca mare, de 3'80 metres de diàmetre interior, envoltada per un mur perimetral de maçoneria de pedra d'1 metre d'alt, coronat amb grans blocs de pedra. A la banda nord-est hi ha una entrada que permetia l'accés a l'interior de la tina.

Des de temps immemorials les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes, desprès de la mal dita ‘conquesta d’Amèrica’ , s'utilitzava sobretot el blat de moro).

Al Lluçanès central, en general, hi ha, i havia encara en èpoques recents en major nombre, grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda.

Per a conservar les glans, moltes masies tenien la tina, o el pou on hi feien anar aigua, i deixaven allí les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any.

Quan ens acomiadàvem, a banda de fer-los palès el nostre agraïment, adquiria el compromís d’enviar-los a
mariamarot@hotmail.com la crònica i les imatges d’aquesta estada deliciosa.