divendres, 18 d’octubre de 2013

EDIFICI CONSISTORIAL DE CARDONA. BAGES

Llegia que a la primera meitat del segle XIV, en l’indret on actualment es troba l’edifici de l’Ajuntament de Cardona , hi hagué el casal de Berenguer de Santpedor, que l'any 1339 va fundar el benefici de les Onze Mil Verges a l'església de Sant Miquel, el patronat del qual havia de ser per als seu hereus i els successors en la propietat d’aquella casa. Del retaule de Santa Úrsula i les Onze mil Vergés se’n conserven quatre taules.

Posteriorment, la casa va pervenir a mans de Pere Pinyet; de Francesc Rovira; d’Antoni Domènech; de Miquel Morera; i de Joan Olzina i els seus hereus que la van vendre a la Universitat.

El Duc de Cardona - per tant amb data posterior a l’any 1482, en que s’atorga el títol per Reis Catòlics - va recórrer la venda per raó de senyoria. Aquest llinatge aplicava una màxima no escrita, ‘ si alguna cosa és bona per Cardona o els seus habitants, és dolenta per a nosaltres’.

El 3 de gener de 1629, Caterina Fernández de Córdoba i de Figueroa, muller del duc Enric Ramon Folc de Cardona, venia als Cònsols la casa coneguda com el Palau que tenia en la vila de Cardona, al lloc dit «plassa del Firal», la qual limitava a l'est, part amb la dita plaça i part amb la muralla, a migdia, part amb la dita plaça, part amb l'hort de Caterina Rotger i part amb el camí que anava des de la vila fins les Salines, a l'oest amb el dit camí i de nou amb la muralla, i al nord amb la plaça de la Fira.

A partir de llavors, les actes del Consell, dit altrament la Vint-i-quatrena, reflecteixen les reunions dels Consellers en la casa de la vila on es congregaven amb so de trompa i repic de campana.

Sabem que l’any 1706, el pintor Joan Jordi va restaurar vuit quadres vells situats a les parets de la sala de la casa de la vila.

L’any 1716 es va obrar la façana de l’edifici, considerada de ‘pésimo gusto’ pels cronistes vuitcentistes de la vila. Recordem les paraules del REI JOAN CARLOS I, en relació a lús de la llengua catalana :

“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, ...
... a nadie se obligó nunca a hablar en castellano, ...

http://www.ccncat.cat/sites/default/files/Catalanperseguido.pdf

Un segle després, l’any 1842 es va construir dins l’edifici un teatre per a cinc-centes persones que va desaparèixer entre els anys 1847-1849 en ser destinat l’edifici de l’Ajuntament a caserna de les tropes governamentals que lluitaven contra les partides carlistes.

L’any 1853 es van portar a terme millores com ara una sala i disposar regularment les finestres de la façana.
Entre els anys 1941 i 1944 es va reedificar de nou l'edifici , modificant substancialment el vell casal comprat l'any 1624.

El nou projecte, concebut per l'arquitecte Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 - Barcelona, 14 de Juliol de 1968), i finançat mercè a un donatiu de 600.000 pessetes de l’industrial Josep Compte i Viladomat (Cardona, 1883 -† Barcelona, 1952), recolzava la façana meridional de l'edifici damunt la muralla així com la seva estructura damunt els baixos de l'anterior edifici, consistents en una amplia sala amb tres arcs diafragmàtics.

El 15 de setembre de 1941 es va posar la primera pedra, essent inaugurat i beneït – con la asistencia de las Autoridades Militares, Civiles y Religiosas, propias de los actos fascistas - en el decurs de la Festa Major de l’any 1944.


En la meva visita a Cardona retratava edificis com el de la Fàbrica de Harinas Santa Ana, del que no hi ha cap dada relativa al seu promotor i/o al mestre d’obres o arquitecte que aixecava l’edifici, com tampoc en un bon nombre d’edificis modernistes de la part alta de la Vila.

Agrairem com sempre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en això de recuperar la memòria històrica, totes les mans son poques.