diumenge, 29 de desembre de 2013

SANT ROMÀ DE SIDILLÀ, O SANT ROMÀ DE LES ARENES. FOIXÀ. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Rebia unes fotografies del Pau Roig Ros, de l'església preromànica de Sant Romà de les Arenes o de Sidillà, una de les poques restes visibles del poble - segurament d'origen alt medieval . que quedà soterrat per les arenes fixades per pins, prop del riu Ter.

L'església de Sant Romà s'esmenta per primera vegada l'any 1221, com una possessió de la seu de Girona

Entre els anys 1226 i 1327 la família dels Foixà van tenir en feu el lloc de Sidilanum.

a partir de la segona meitat del segle XIV ja no apareix documentada la parròquia de Sidillà, i consta que s’havia traslladat el culte abans de 1313 (Delmes, 264) a l'església de Sant Llorenç (municipi de Foixà).

Es desconeix el moment i les circumstancies en què s’abandonava aquest enclavament, hom especula com a possibles causes, amb la pesta negra de 1348, o l'avenç de les dunes , o pel desviament del Ter per part del Compte d'Empúries, als voltants del canvi entre els segles XIII i XIV; en l’actual situació de misèria publica i privada, que situa al REINO DE ESPAÑA en els primers llocs del món pel que fa a corrupció i estultícia, pensar en fer campanyes d’excavació per esbrinar-ho sembla talment un despropòsit.


L'església de sant Romà, cegada per les arenes fins fa pocs anys, és de petites dimensions, té una sola nau amb un arc toral i absis trapezoïdal i coberta amb volta de canó de ferradura incipient. La porta d'accés al mur S i un altra, de molt petita al N posseeixen també l'arc de lleugera ferradura. Les finestres són força deteriorades. En època posterior s'obrí una porta a la façana W amb muntants de carreus irregulars. L'aparell és petit i irregular i només a les cantonades i als muntants de les obertures apareixen lloses una mica més grans, a la nau trobem també opus spicatum. A l'interior, dos murets o basaments de pedra, perpendiculars a cada mur de la nau i que deixen un pas entre sí, han fet pensar als historiadors que feien funció de tancament del presbiteri.




Les opinions són diverses quant a datació de l'edifici: Joan Badia Homs el situa entre els segles VII i VIII, Xavier Barral Altet, i Eduard Junyent i Subirà ( Vic, Osona, 1901 —Vic, Osona, 1978 ) el consideren del segle X.

Sant romà trenca els esquemes tradicionals, el de les esglésies cremades i/o destruïdes en ocasió de l’acte de sedició contra el govern de la II República que duien a terme els feixistes, i l’abandó del Patrimoni Històric – sobretot a Catalunya – amb l’excusa de les ‘dificultats econòmiques - ; s’explica que partir del abandonament del indret la sorra de les dunes esperonades per la tramuntana, van cobrir-lo totalment deixant al descobert únicament la volta de l'església, a la que es podia accedir per un forat al sostre i que utilitzaven els pastors com a refugi. L'extracció d'àrids la va posar al descobert i a l'any 1973 es va fer una neteja per un grup espontani, que la va alliberar de sorra i vegetació i va fer una petita intervenció d'apuntalament i conservació, potser amb més bona voluntat que encert, ja que les excavacions no van estar assistides per cap equip d'arqueòlegs. El 1984 les obres es varen interrompre i el deteriorament es fa cada vegada més evident, de tal manera que, si no s'hi posa remei, l'església més antiga de l’Empordà jussà acabarà totalment enrunada.

http://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2013/11/17/tres-estudiosos-sant-roma-sidilla/644071.html

Els poders públics no estan dissortadament al costat dels que en defensen si més no la protecció legal.

1 comentari:

Daniel L ha dit...

M'encanten les imatges de ruines de esglesies i castells.

Bona feina!