divendres, 20 de desembre de 2013

CHÂTEAU DE CALAFELL ET L’ÉGLISE DE LA SAINTE-CROIX.

Estaven d’obres quan visitàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, el Castell de Calafell, al Penedès jussà, a la província de Tarragona. Qual al topònim , defensem idèntic significat que el de Castelldefels.


Llegia de la descripció tècnica ; el recinte fortificat, de forma allargassada, va resseguint les irregularitats del terreny, la muralla que delimita l’àrea del castell va sofrir modificacions als segles XV-XVI per adequar-la a les noves tàctiques defensives, de la fortalesa no en resten més que les muralles, fetes de paredat, que presenten alguns dibuixos d'opus spicatum i unes espitlleres de dos tipus diferents, les més antigues, de forma rectangular i altres, arrodonides a la base i rectangulars a la part superior, construïdes més tard per a disparar amb armes de foc, la part que hom considera més antiga del castell és situada entrant a mà esquerra, oposada a l'ermita, i data probablement del segle XI, dels segles XII-XIV és la zona dreta, on veiem un encastellat amb merlets, la part situada davant de l'entrada també és de la mateixa època.


La fortalesa fou destruïda cap el 1640 i reconstruïda al segle XVIII, quan es feu l'escalinata d'accés.

L’Església de la Santa Creu és una capella romànica del segle XI que forma part de l'estructura oriental del castell (l'absis i el mur nord són alhora muralla del castell), va ser parròquia de la vila i capella del cementiri fins l'any 1935, el Josep Salvany Blanch, el retratava l’any 1919.


Originalment era d'una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral i un absis semicircular a l'exterior amb decoració llombarda i lleugerament ultrapassat a l'interior; sota de l'absis, a un nivell més elevat que la nau, hi ha una cripta que conserva pintures marcadament gòtiques. Sota el terra de l'església hi ha una necròpolis de sepultures antropomorfes excavades a la roca, dels segles XI-XII.

L'absis va ser sobrealçat com a torre de defensa i es va afegir un campanar d'espadanya sobre el punt d'unió de l'absis i la nau. A la banda sud es va enderrocar una part del mur de l'església per afegir-hi una altra nau, coberta amb volta de canó, que es prolonga, també , pels peus de la nau més antiga i pel sector sud-est on forma una mena d'absis o capella semicircular a l'interior, on actualment hi ha l'entrada.

A sobre de la nau original es va construir el comunidor.

L'absis romànic és ornat amb pintures del mateix estil de les pintures de la capella del Sant Sepulcre d’Olèrdola.

A l'església de la Santa Creu es venerava una Verge de la Cova, patrona de Calafell, era una talla romànica del segle XII que es va cremar en el dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya 1936-39.

Demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), imatges de l’interior en obres, i també de la imatge romànica.


El Josep Sansalvador Castellet havia fet aquesta visita el 24.06.2012, i gentilment ens feia arribar les fotografies.


Cal fer-ho i és de justícia, agrair una vegada més l’excepcional tasca en el camp de la documentació patrimonial, que es desenvolupa des d’aquest Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )