dimecres, 5 de novembre de 2014

ERMITA DE SANT ANTONI DE PÀDUA. ULLDEMOLINS. PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch se'ns anticipava al Josep Olivé Escarré i a l'Antonio Mora Vergés, amb la visita que l'any 1921 feia al Montsant, topònim que deriva etimològicament del llatí monte sanctu muntanya santa’.

De Sant Antoni de Pàdua ens diu la fitxa tècnica que és un edifici d'una única nau, que presenta una capella rectangular que s'obra a la capçalera, donant com a resultat una planta en forma de L. La capella està separada de l'absis per un arc apuntat i està coberta per una volta de creueria. L'ermita presenta un atri frontal amb arc rebaixat, a l'interior del qual es troba la porta principal d'arc de mig punt adovellat. A la part superior de l'atri s'aixeca un campanar d'espadanya d'una sola obertura. L'altar és presidit pels dos sants, Santa Bàrbara i Sant Antoni. Adossada a l'ermita hi ha la casa de l'ermità, de planta i un pis, que cap al 1960 es transformà en casa de colònies. Ha estat restaurada



Sembla que aquesta ermita té el seu origen en un asceteri molt antic, d'abans de la colonització d'aquelles terres. D'origen medieval, fins al segle XVI estigué sota l'advocació de Santa Bàrbara, però el 1550 fra Jeroni d'Albir va introduir la devoció a Sant Antoni de Pàdua, i el 1559 s'hi feren unes obres d'ampliació que comportaren, en bastir-s'hi l'altar de Sant Antoni de Pàdua, el canvi d'advocació. Fou objecte de plets entre el municipi i la Cartoixa d'Escaladei. Al segle XVI fou lloc d'habitatge de l'ermità Jeroni de l'Albi, i el 1558 se'n féu càrrec l'ermità valencià fra Llorenç Julià, que el 1564 se n'anà, amb alguns companys, a Montserrat. Poc després s'hi tornà a instal·lar, fins que el 1576 entrà a la cartoixa. L'ermita tingué encara altres ermitans. El 1580, es va ampliar la casa de l'ermità, la qual es va refer a finals del segle XIX. Cap al 1960 es transformà en casa de colònies. Ha estat restaurada els darrers anys.



Les fotografies del Josep Salvany Blanch ens permeten copsar els ' beneficis' que la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, amb el recolzament de la Jerarquia Catòlica, excepció feta de l'Arquebisbe de Tarragona, comportaven al Patrimoni Col·lectiu.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com