SANT MARTÍ DE CASSÀ DE PELRÀS. CORCÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l’església romànica advocada a Sant Martí del poble de Cassà de Pelràs, avui terme de Corcà, a la comarca de l’Empordanet; la descripció tècnica ens diu que és un edifici d'una nau i absis semicircular. La nau posseeix volta apuntada i seguida i l'arc triomfal també és apuntat. A la capçalera es conserva la finestra de doble biaix; el parament és de carreus ben escairats. La porta primitiva, al mur meridional, d'arc de mig punt, és aparedada. A les reformes post-medievals del temple hi corresponen les obertures del frontis- portada barroca i rosetó-, el campanar, les capelles laterals, la sagristia i el terrabastall construït damunt els murs perimetrals de l'edifici medieval. En una finestra d'aquest terrabastall, sobre l'absis, hi ha gravat a la llinda l'any 1735 i en una finestra de la sagristia el 1736. (1756).

Em cridava l’atenció la ferramenta romànica – possiblement original – i que no sembla - llevat del Josep Olivé Escarré i de l’Antonio Mora Vergés - haver cridat l’atenció de ningú a dia d’avui.

L’Ajuntament de Corça dedica unes pàgines a aquest nucli de població en el que trobem a faltar l’explicació del topònim [ Pelràs], i si més no, un petit esment a l’església de Sant Martí. http://www.corca.cat/municipi/cassa-de-pelras/historia/

El Joan Badia i Homs ( Palafrugell, 9 de maig de 1941)  fa servir el mot:  TERRABASTALL m., al que el diccionari català balear, atorga en següent significat :

https://dhac.iec.cat/dhac_p.asp?id_personal=935

|| 1. Pis superior, sota teulada, d'una casa de pagès, destinat a guardar-hi herba i que serveix també per a dormir-hi els mossos, car és fresc a l'estiu i molt calent a l'hivern (Alt Empordà)

En el seu excel·lent treball sobre Sant Martí de Caçà de Pelràs (Corçà) – escrit en altres llocs com SANT MARTÍ DE CASSÀ DE PELRÀS

 

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0819901.xml?destination=node/864293

Al cim de tot el conjunt de l’edifici fou bastida una construcció que en dobla l’alçada. Aquest terrabastall enllaça amb el campanar, cos de més alçada situat a l’extrem de ponent, el qual modificà la primitiva espadanya. Prop de l’extrem occidental del mur de tramuntana de la nau hi fou adossada, encara, una construcció semicilíndrica que conté l’escala de cargol d’accés al campanar i al terrabastall de què hem parlat. Algunes dates gravades en diferents punts, indiquen l’època d’alguna d’aquestes reformes. A la llinda d’una finestra del terrabastall, damunt l’absis, hi ha l’any 1735; una altra finestra, la de la sagristia, és datada el 1736.

En la seva publicació , El campanar petit i els comunidors :

https://docplayer.es/118511682-El-campanar-petit-i-els-comunidors.html

Defensa que aquests terrabastalls eren en realitat Comunidors.

Quan visitàvem l’indret amb el recordat  Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + 6 de maig de 2019 ) , certament no se’m va passar pel cap que aquest afegit hagués tingut mai aquesta funció.

https://relatsencatala.cat/relat/sant-marti-de-cassa-de-pelras-corca-lempordanet-girona-catalunya/1051798

Cada dia, si estàs amatent, s’aprenen coses noves, oi?.

De forma esglaonada, ja sabeu que tenim una xarxa viaria – sobretot a les comarques pirinenques, i prepirinenques  – molt abandonada per les administracions, tant la catalana , que diu que no té diners, com la del REINO DE ESPAÑA, que – als fets ens remeten – no té cap intenció de millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que malgrat tots els inconvenients, persisteixen en voler viure en aquestes comarques. Veniu a l’Empordanet, com li agrada dir al Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d'abril de 1981) fill d’aquesta terra, i al que les denominacions ALTO/BAJO imposades “ manu militari” pel REINO DE ESPAÑA li semblaven una bajanada.

 

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com