dissabte, 1 de novembre de 2014

ERMITA DE SANT SALVADOR D'IRGO.EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA. LLEIDA.CATALUNYA

El Miquel Secall Ayllón‎ retratava aquesta esglesiola bastida probablement entre finals del segle XVII i inicis del segle XVIII, situada al peu de la carretera d'Igüerri a Irgo, dins del terme municipal de Pont de Suert, a 1.402 metres d'altitud damunt la riba esquerra de la Noguera de Tor, Sant Salvador d'Irgo s'integra plenament en el marc paisatgístic, marca una fita com a lloc sagrat i manté, amb la seva gran senzillesa arquitectònica, el sabor rural i la tradició cultural popular de segles.


La descripció tècnica ens diu; edifici de planta rectangular, d'una sola nau i coberta a dos vessants de lloses de pedra i teula àrab. Els murs són de maçoneria i carreus de pedra arrebossats. A la façana principal, que correspon als peus de la nau, s'obren a la porta d'accés, d'arc rebaixat, una finestra rectangular al pany de mur de la dreta i un rosetó central sota el vèrtex de la teulada. Damunt d'aquest s'alça un campanar d'espadanya d'un sol ull. Les altres tres façanes són totalment llises, llevat la del costat de l'evangeli, on s'obre una finestra que il·lumina la nau. Els murs interiors són emblanquinats. A la capçalera s'ubica un magnífic retaule barroc datat l'any 1708, policromat, amb columnes salomòniques, volutes i altres elements propis de l'estil, presidit per una gran imatge policromada de Sant Salvador. La coberta és de volta de canó, amb un arc que marca l'espai poc abans del presbiteri i un altre que separa el sector corresponent al cor. Ambdós arcs recolzen en sengles pilars adossats, amb la seva part superior mensuliforme. Als peus de la nau hi ha un cor elevat sostingut per bigues transversals. S'hi accedeix per una escala d'obra i rep la il·luminació a través del rosetó de la façana principal. El paviment és de lloses de pedra. El presbiteri està a un nivell més alt que el sòl de la nau. Els elements constructius que integren l'edifici actual i la datació del retaule com a única referència exacta permeten situar l'obra entre finals del segle XVII i les primeries del XVIII. El context històric general del lloc podria donar peu a la hipòtesi d'un probable origen romànic, però la manca de documentació impedeix d'establir una cronologia fidel en aquest sentit. Béns mobles integrants de la declaració de BCIN: - Retaule barroc de fusta policromada, realitzat el 1708; - Imatge de pedra policromada de Sant Salvador; - Imatge de fusta policromada de Sant Domènec; - Imatge de fusta policromada de Sant Joan Evangelista; - Tres canelobres de fusta tornejada i policromada; - Canelobre de llautó repussat i gravat.

La comarca de l'Altas Ribagorça o Ribagorça sobirana, fou creada per llei l'any 1987, juntament amb el Pla d'Urgell i el Pla de l'Estany i, fins aleshores i des de la divisió comarcal de 1936 havia format part del Pallars Jussà, llevat de la nova divisió comarcal feta el 1939; amb una superfície de 426,86 km² ( Tremp, capital del Pallars Jussà té 302,82 km² ), tenia un cens a començaments del segle XVII de 2.232 habitants i en cens de l'any 2009 - darrer oficial del qual es tenen dades - era de 4.375 , molt lluny dels 6.444 que l'any 1960 marcava el seu sostre demogràfic.