diumenge, 9 d’agost de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA.

Em portava fins a Santa Perpètua de Mogoda, en aquesta ocasió, la meva recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

Visitava l’arxiu municipal de Santa Perpètua de Mogoda, per completar un post sobre l’escola pública anterior a la dictadura franquista, i com acostuma a succeir trobava al llibre “El que sabem del Segle XX. història de Santa Perpètua de Mogoda. 1900-1979. volum 1”, dades d’una escola pública que eren ensulsiada l’any 1974, i d’una escola de vida breu 1903-1914, fundada per la Congregació de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell.

Feta la feina, retratava – una vegada més – l’església parroquial de Santa Perpètua, situada al bell mig del nucli antic, a la plaça de l'església.


La seva imatge primitiva i la seva bellesa romànica queda amagada darrera dels edificis adossats que l'envolten. Només la façana principal, oposada a l'absis, on es situa l'accés actual, queda oberta a l'exterior i el volum del campanar continua essent un punt de referència que sobresurt entre les edificacions annexes.

Es tracta d'una construcció d'estil romànic de transició, assentada sobre una altra d'origen visigòtic. Originàriament d'una única nau d'orientació est-oest (de 15 x 15 metres interiors) que posteriorment va ser ampliada amb dues naus laterals (35 x 15 i 45 x 15metres ) que es comuniquen amb la nau principal per uns arcs de 10 metres d'amplada.

El campanar és posterior a la construcció de la nau. La porta d'accés també ha sofert un canvi, ja que inicialment es trobava en un dels laterals. La coberta original estava situada més amunt que l'actual, sobre la línia de finestres que ventilaven la seva cambra d'aire. En els anys 50, es va fer de nou, rebaixant la seva altura i deixant les finestres com a merlet esglaonat de coronament de la façana. Les parets de càrrega són de 1,5 metres de gruix de pedra i voltes de suport de la coberta. La coberta original hauria de ser de pedra de full, però actualment és de teula àrab, a dues aigües sobre la nau central i a una aigua sobre les naus laterals. La façana nord, est i sud tenen edificacions adossades. A la façana oest s'ha construït en els últims temps un porxo de bigues de fusta i coberta de teula àrab, per protegir l'accés. La geometria de les façanes era originàriament simètrica, la façana on se situa actualment l'accés, queda desfigurada per la construcció de l'annex de la rectoria situada a l'esquerra i pel porxo que abrasa la part dreta fins la cantonada. La façana sud, té unes finestres rodones de voltants dels anys 50, i té adossat el cos de l'edifici dels jutjats i del museu arqueològic. Les parets són de pedra amb restes de l'antic arrebossat amb que estaven tractades les façanes. Destaca com a elements arquitectònics del conjunt el campanar octogonal situat sobre l'absis.

L'estructura de suport i la coberta estan en bon estat. El tractament de les façanes està en mal estat, queden restes dels arrebossats que tapen les pedres de les façanes. Hi ha un sòcol d'uns 2 metres d'alt, aplacat amb pedra tallada geomètricament als anys 50 del segle XX.

L'estructura funcional original ha sofert moltes transformacions mantenint-se actualment la que es va aconseguir després de la reforma dels anys 50 (segle XX); les tres naus estan comunicades pels arcs de 10 metres d'amplada amb l'accés per la porta de la façana oest. Resumint l'església parroquial de Santa Perpètua consta de tres naus i capçalera de tres absis (amagats per construccions posteriors) amb cimbori. Les cobertes són de volta apuntada a la nau central i de volta de canó a la nord mentre que la de migdia, té una volta moderna. La façana, amb un porxo d'accés producte d'una reforma, té la porta d'accés d'arc de mig punt, un ull de bou centrat i un campanar d'espadanya superior, amb dues obertures d'arc de mig punt. El campanar vuitavat té obertures d'arc ogival.

El frontal de l'altar d'estel gòtic primerenc (del qual en l'edifici hi ha una reproducció fotogràfica) es troba al museu diocesà de Barcelona des de principi de segle.

L’any 1911 el Josep Salvany Blanch, va visitar aquesta població i en va fer un recull d’imatges :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/santa%20perp%C3%A8tua%20de%20mogoda/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1

literalment és la crònica d’allò que el ‘temps s’endugué’.