La descripció ens diu ; edifici d'una sola nau amb capelles laterals, absis semicircular i creuer, marcat en planta i alçat, amb cúpula. La façana (segle XV) és la part més antiga del temple i ha estat realitzada amb grans carreus de pedra ben escairats. La coberta és a base de teules àrabs. La portalada està composada per quatre grans arcs de mig punt en degradació, un timpà llis on s'inclou l'escut dels Rocabertí, i una llinda amb inscripció, emmarcada per dos representacions en relleu d'animals, que al•ludeix a la data de1414. Per emmarcar el timpà i les arcuacions s'ha optat per una pronunciada línia d'impostes i un guardapols que, al seu punt d'unió es presenten decorats amb les representacions d'un cap i un gerro. A sobre de la portalada hi ha un gran rosetó en gradació. A la banda sud-oest de l'edifici s'aixeca el campanar composat per dos cossos: la base de planta quadrada i el campanar de planta octogonal amb arcs de mig punt. La resta del temple (nau, creuer i absis) és del segle XVIII, data en que entraven a Catalunya ingents quantitats de diners procedents de les colònies Americanes.
El parament és de pedruscall i argamassa, i a l'interior les voltes són de llunetes. Respecte a la façana, tot i que la portalada reprodueix una tipologia força freqüent en el romànic català s'ha de tenir en compte que es tracta d'un romànic de caràcter retardatari o d'inèrcia que es perllongà en segles posteriors, sobretot a l'arquitectura popular.
Llegia que a la llinda de la porta trobem una inscripció en la que es diu que la pedra fou col•locada el dia 18 de maig de 1414 per Bernat Gonbau Parer i la seva esposa. Al timpà llis trobem com a únic motiu ornamental l'escut dels Rocabertí.
Existeix un document de 1413 que fa referència a la restauració de l'església.
Això fa suposar que el temple ja existia anteriorment , com a sufragània de Santa Maria d'Agullana, i que va començar a restaurar- se l’any 1414
L’any 1569 fou parròquia independent.
El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659, el territori català es dividia així en contra de la voluntat de les institucions catalanes, i contra el Jurament per les Illes, pel qual les terres de l'antic Regne de Mallorca no podien separar-se de les de la Corona d'Aragó, per la voluntat de la monarquia hispànica de cedir els territoris del nord de Catalunya a canvi de mantenir les possessions a Flandes.
A diferència de Gibraltar o Menorca, cedides a Anglaterra el 1713 pel Tractat d'Utrecht, cap govern espanyol ha demanat la restitució dels territoris nord-catalans cedits en el Tractat dels Pirineus.
S’explica que el dictador Francisco Franco va intentar pressionar a Hitler durant l'entrevista d'Hendaia (23 d'octubre del 1940) per aconseguir que aquest obligués a Pétain a tornar el Rosselló i l'Alta Cerdanya a Espanya. Costa de creure.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada