La descripció ens diu que una escalinata mena a la façana principal, que està envoltada per una balustrada de pedra. En la façana, dividida en tres cossos, destaca el central amb una gran rosassa i una estructura a dues vessants adossada, on es troba l'arquivolta d'arcs de mig punt que forma la porta d'accés. El cos de l'esquerra presenta una portalada d'arc de mig punt amb arquivoltes, i una finestra formada per dos arcs de mig punt i un ull, tapiats amb vitralls. El cos dret presenta la mateixa estructura però a sobre hi ha el campanar. És una torre quadrada de tres plantes separades per cornises i de diferent diàmetre. El segon pis consta de quatre obertures d'arc de mig punt on es veuen les campanes. Està rematat per una estructura piramidal.
L'interior és molt il•luminat, pels nombrosos vitralls decorats amb escenes de la vida de Sant Llorenç. Presenta una sola nau amb capelles laterals, i a l'absis hi trobem una imatge de Sant Llorenç. La pica baptismal d'immersió d'estil preromànic, té una forma de copa amb base d'origen recent. És decorada amb un fris i un llibant prop de la boca. La part central presenta altres motius d'ornamentació, com ara arcs, reticulats, fulles de palma, aus, rostre allargat i dibuixos de formes geomètriques. La part de baix té un senzill fris. El basament és tot nou, i la decoració està feta a base de relleus.
No trobava cap dada de les vicissituds d’aquest edifici en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.
Històricament depenia del bisbat de Barcelona, per això fou el bisbe Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972), qui beneiria la pica del nou baptisteri.
Actualment depèn de l’Arquebisbat de Tarragona, i forma part de l’Arxiprestat del Baix Penedès, que nosaltres anomenen Penedès jussà.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Dissortadament no s’atura la "monotonia criminal" que alhora que contínua, fa que en un exercici de sadisme, bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"
Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins.
Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.
Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien, tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “, alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!!
Que Sant Llorenç i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada