ESGLESIA PARROQUIAL DE TÀRREGA. ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE L'ALBA. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Feia temps passejant per Tàrrega en companyia de la meva esposa; ens havien convocat el divendres 31.07.2015 a les 10,30 al restaurant la Clau del rebost , a la Plaça dels Escolapis, on es duria a terme esmorzar amb la direcció i el personal de la Nova Tàrrega i els col•laboradors, entre els que m’inclouen.

Retratava l'església - mal dita -  de Santa Maria de l'Alba, que fou projectada per Fra. Josep de la Concepció, nom religiós de Josep Ferrer (Valls, 1626 – Nules, 12 de febrer de 1690), conegut com el Tracista, i construïda de nova planta al mateix indret de l'antiga església.

Les traces originals, datades el 1672, es conserven encara a l'arxiu municipal i permeten de veure que les obres de Santa Maria de l'Alba seguien força fidelment les directrius de Fra Josep.

La descripció ens diu que l'edifici de l'església parroquial , advocada a la Marededéu de l'Alba, és d'una sola nau amb capelles laterals intercomunicades, dins de la tipologia anomenada jesuítica (derivada del Gesú de Vignola a Roma) que a Catalunya, però, era ja usual des d'època gòtica La coberta-una volta de canó amb llunetes que arrenca d'un entaulament- recolza sobre pilastres gegants entre les quals s'obren els arcs de mig punt d'accés a les capelles laterals. Sobre els arcs, al llarg de la nau hi ha una tribuna.

Una cúpula de mitja taronja amb nervis, sobre un tambor amb vuit finestres alternades amb parelles de pilastres, s'alça sobre el creuer, el projecte inicial concebia la cúpula sobre petxines Al cos principal de l'edifici fet entre el 1672 i el 1696, hom li afegí dues capelles-la dels Dolors (1704) i la del Roser (1724), que havien estat projectades també per Fra Josep (mort ja el 1690). Allà trobem la talla policromada de la Mare de Déu, del segle XVIII- XIX.

 La façana si bé seguí la composició originària en tres cossos -que corresponen a la nau central i a les capelles laterals, no es resolgué segons el concepte de retaule setcentista sinó que s'acabà molt posteriorment, ja dins del segle XX, amb una portada del segle XVIII, atribuïda a Pere Costa Segons el projecte inicial de Fra Josep, el campanar, semblant al de Vilanova i la Geltrú, havia de tenir un cos més. Sobre una base quadrangular s'alça un doble cos de planta vuitavada acabat amb balustrada i pinacles. A la porta lateral, el portal de Cervera, hi ha una fornícula amb la Mare de Déu de Cervera a dins, realitzada en pedra porosa. Va ser realitzada al segle XVII. Actualment li manca un braç.

Es feia un ofici religiós a la capella de la Mare de Déu de la Pietat.

Tàrrega, té molt a ‘viure’.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/05/goigs-la-mare-de-deu-de-lalba-tarrega.html

Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.