dijous, 13 d’agost de 2015

SANT ANDREU DE BALTARGA. BELLVER DE CERDANYA. GIRONA. CATALUNYA

Seguíem, hores d’ara ens resta únicament la Val d’Aran, fent la ‘volta comarcal a Catalunya’, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés


M’aturava per retratar l’església de Sant Andreu de Baltarga, de la que ens diu la descripció, té una porta estreta de mig punt, orientada al migjorn i sense cap ornamentació, excepte una renglera de dentats. La nau és petita, d'aspecte pobre, amb volta de canó i amb dues capelles laterals. Destaquen els dos arcs faixons. L'absis, originàriament en hemicicle, actualment és recte, però es pot contemplar el semicercle de l'absis per l'exterior. Enfront de la porta hi havia el baptisteri que contenia una pica heptagonal (segle XIII) de pedra calcària d'un metre d'alçada. Actualment es troba entrant a l'esquerra. Tanmateix entrant a l'esquerra, s'obra la porta que dóna pas al campanar, el qual és quadrat, de dos pisos i piramidal. La sagristia, afegida posteriorment, es troba a l'esquerra de l'altar. L'absis està força restaurat i, juntament amb mitja església, toca l'era de la casa de pagès del costat. S'observa humitat a l'altar i en general a tota l'església, tot i estar en bon estat.

Dins el primer tram de la nau, a l'absis i en els arcs preabsidials, estaven decorats amb pintures murals, a l'església, en l'arc toral es conserven alguns vestigis. Al Museu Diocesà d'Urgell, es poden veure una Verge en majestat, les figures de Caín i Abel i un Agnus Dei envoltat d'àngels. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, de Barcelona, es conserva una taula del frontal de l'altar romànic.


El topònim evoca – al nostre judici - el treball feixuc [traiga del jou] que devia comportar l’exercici de l’agricultura en aquests paranys en èpoques remotes.