dilluns, 26 d’octubre de 2015

CASTELL D'IVORRA I/O TORRE DEL MORO. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarre, amb la torre de guaita i bada d’Ivorra, de planta circular, darrer i l'únic element que es conserva del Castell homònim.


La descripció ens diu que es tracta d'una torre de planta circular, amb coberta plana, realitzada amb carreus de pedra regulars a la seva base, entremig d'un mur atalussat de reforç construït a mitjans segle XX. Per damunt de les filades de carreus regulars, trobem una pedra totalment irregular, col•locada originàriament amb la tècnica de l'encofrat, tot i que actualment estan mig tapades pel morter que es va utilitzar en la restauració duta a terme l'any 1973. Com a única obertura, presenta la porta d'entrada situada a uns 4 metres del terra, per qüestions defensives, realitzada amb carreus regulars i llinda plana.

Quan al topònim hi ha discordança pel que fa a la seva etimologia, pre-romana per alguns, o encara d’arrel ibero-basca IB, “aigua”, present en un grup de noms encapçalats per IBAIKA, en uns altres. Ivorra es considerat dels noms ibèrics d’entroncament mes incert o remot, encara que no inversemblant. Un altra proposta es la d’una etimologia aràbiga (al-)’ibúra, amb significat de “ribes” o “guals”.

L’extrema sequedat actual d’aquesta comarca, no ens ha d’enganyar, l’acció humana a transformat – generalment a pitjor- tot els ecosistemes ‘naturals’.

En la part que els pugui pertocar felicitem des d’aquí a TOTS els politics del REINO DE ESPAÑA.