diumenge, 15 de novembre de 2015

EDIFICI DE LA PAERIA. CERVERA. LA SEGARRA. LLEIDA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de la Paeria de Cervera, la descripció ens diu que es tracta d'un cos quadrangular adaptat en la seva part posterior als volums de l'església gòtica que incloïa, a més de les dependències municipals, avui en curs de remodelació, un espai dedicat a capella, que desaparegué.


La façana, en canvi, ha sobreviscut inalterada, bé que l'ampliació del segle XVIII en modificà la composició dels seus eixos. Puig l'organitzà com un cos simètric, centrat per les obertures de la portada i un finestral. La primera és una porta rectangular amb encoixinats, que disposa al damunt de la clau de les dovelles a saltacavall l'escut de Cervera en alt relleu, obra del mateix Puig. La finestra, just al damunt de l'escut, és també allindada, amb pilastres que sostenen un entaulament amb frontó de volutes emmarcant un gerro ornamental. Flanquejant l'eix i sobre dues portes laterals es disposaren sengles balconades sostingudes per cinc grans mènsules esculpides en forma de torsos. Les mènsules han estat interpretades com a al•legories dels cinc sentits a la balconada esquerra, i com a representacions dels personatges del mercat a la balconada dreta. Les baranes són de ferro forjat amb elements corbats. L'alçat és unificat a la part per un seguit de finestres sota una cornisa molt destacada que ve a reafirmar l'horitzontalitat del disseny. Aquest tret quedà desmesuradament accentuat per l'ampliació del 1786, que afegí al costat esquerra un cos que, tot repetint els elements de l'obra del XVII, l'allargà eliminant-ne el primitiu eix de simetria i substituint-lo per un nou ritme que alterna accessos emfatitzats amb balconades. Tanca la reforma una cantonera amb encoixinat, idèntica a les que tenia la construcció antiga. Aquesta intervenció, executada per Marc Gaudier, es féu seguint el projecte de Jaume Padró, i responia a la necessitat de crear al costat de l'Ajuntament un nou cos de presons que substituís les insuficients i deteriorades construccions penitenciàries. En ell és remarcable l'esforç posat a mantenir l'aparença de l'obra de Francesc Puig, fins i tot en detalls com les mènsules de la nova balconada, que en aquest cas al•ludeixen a la funció judicial de l'edifici. Aquest afany mimètic sembla relacionable amb la intervenció del corregidor Juan Antonio Pérez, que pressionà els paers per tal de mantenir l'aspecte unitari del conjunt.

L'Ajuntament de Cervera ha de ser considerat com una de les realitzacions més originals de l'arquitectura civil del barroc català, concebuda dins uns paràmetres sòbriament classicistes no desvirtuats per la presència d'alguns elements de caràcter ornamental, en els quals s'ha de remarcar la hibridació entre formes decoratives heretades del manierisme i la solució de les mènsules esculpides, que tenen com a paral•lel en aquelles dates les del frontispici de la Santa Cova de Manresa, conjunts que mereixen una anàlisi detinguda que permetés mesurar el pes d'uns recursos d'antiga tradició i d'ascendència medieval, que no es contradiuen amb l'assumpció de models adequats a l'estil i les necessitats de l'època.

Quan la blasó defensem que li és més pròpia la servera (Sorbus domestica) , que és un arbre de la família de les Rosàcies del gènere Sorbus, del qual se n'aprofiten els fruit, la serva.


Que el cérvol que comparteixen – amb la cornamenta en diferents posicions -, els Cervera, i els Cervelló.


Com ho diuen al Quixot?, Hacella y no enmendalla, oi ?.

Ah!, el Josep té quasi 1.400 imatges en color 13X18.