Les obres de l'actual temple varen acabar l'any 1783, desprès de quasi vuitanta anys des del començament. Va ésser residencia temporal de la comunitat dels Pares Agustins a partir del 1736.
Restaurat l'any 1954, sense cap esment de l’arquitecte que en va ser l’autor.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel gen eral Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, la imatge de la Verge fou destruïda, en resta únicament un fragment del bust, conservat al cambril, prop de l'actual imatge.
Al costat hi ha una torre medieval exempta, que s’esmenta ja en ocasió de que Ramon Berenguer IV va donar el lloc "appellat Ca(m)brils" a Ponç de Regomir el 3 de setembre del 1152, amb la condició de que "facis allí una torre i fortalesa on millor eligeixis".
No hi ha cap altre document que esmenti l'existència concreta de la torre fins al segle XIV.
Dins el paredat, com a material reaprofitat de construcció, es poden veure diversos fragments de tègules romanes i de molins de mà prehistòrics.
La torre s'aixeca al costat de l'antiga Via Augusta, que en aquest sector coincideix amb la carretera nacional de València.
És una edificació de planta rectangular 7 x 10.5 metres amb parets amples i reforçades amb carreus encoixinats en els angles, coronada amb merlets i amb petites obertures. Disposa de planta baixa, dos pisos i una terrassa.
La seva situació estratègica la convertí en un dels punts clau de la defensa de la població.
A partir del segle XVIII amb la construcció adjacent de l'ermita passa dependre de les diferents comunitats religioses que al llarg dels anys van ocupar l'ermita.
Durant el segle XIX, per la seva altura va ser utilitzada com a centre de transmissió de senyals telegràfics i visuals.
Ens agradarà tenir noticia dels arquitectes que s’ocupaven de la restauració d’ambdós edificis, a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada